Teresa Villoro -directora de la Fundació Canpedró

No et preguntaré què és el que feu o el que oferiu perquè qui més qui menys ja us coneix, i si no, hi ha tota la informació a la vostra pàgina web, però sí que m’agradaria que m’expliquessis en què es diferencia Canpedró d’altres fundacions. Què us caracteritza? Quin tret diferencial teniu?

Com a tal, totes les fundacions són iguals, però sí que la manera de fer i la manera d’estar diferencia una mica el que fa cada fundació i com ho fa. Canpedró el que té molt clar és que individualitza i dignifica les persones. Totes ho fan, però hi ha maneres de fer-ho, i Canpedró recull tota la filosofia de la infermera i el “cuidar” i s’adapta a les necessitats de les persones més vulnerables. Per tant, aquest tarannà és el que marca la diferència, sobretot pel moment en què va néixer i com va néixer. Davant les necessitats de les persones més fràgils, aquest rol propi de cuidar, d’escoltar, d’acompanyar i al mateix temps d’intentar resoldre els problemes de manera individualitzada de cada persona, fa que la fundació sigui una mica diferent.

La fundació neix per a les persones més vulnerables, però no ho fa amb tots els serveis, és a dir que els serveis de la fundació van sorgint davant les necessitats de les persones. Un exemple ben clar és el Projecte de Petits Dinars; en el moment que vam acollir les famílies, es va fer evident que hi havia infants amb necessitats específiques per cobrir, i a partir d’aquí vam crear el projecte.

No existim perquè som nosaltres, sinó que existim perquè són ells que necessiten que existim d’una manera determinada.

No hi ha ajuts governamentals? No rebeu diners públics?

Sí, de Catalunya: el 42% són els recursos propis que té l’entitati el 58% són recursos públics. Ens presentem a les convocatòries públiques que es generen per fer viable el projecte: Ajuntament de Barcelona, Generalitat, Diputació, i les privades, Fundació la Caixa, empreses i fundacions privades. La nostra aportació més fixa és la de l’Ajuntament de Barcelona, perquè és qui gestiona els menjadors de Barcelona. L’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Municipal de Serveis tenen contractades 54 places però nosaltres en aquests moments n’estem oferint de 100 a 150. La diferència de totes aquestes necessitats la cobreix la mateixa fundació. Tot i així, a la fundació el més important no és el plat a taula i, per tant, no es pot comptabilitzar un primer, un segon i unes postres; no és això, perquè el paraigua de servei que donem és molt més ampli: les dutxes, la bugaderia, l’aliment per sopar, el reforç escolar, l’esplai… Tot això suposa uns costos que no s’assumeixen des del model de menjador social de l’Ajuntament de Barcelona i és insuficient per tirar endavant tot el nostre projecte. A partir d’aquí, nosaltres ens plantegem com gestionar i fer viable aquest projecte econòmicament i només tenim dues alternatives: una és la de generar una activitat pròpia que ens doni liquiditat i ingressos per tirar endavant el projecte, GASTRONOMIA SOLIDÀRIA, i una altra és la que al final haurem d’utilitzar, la de CAPTACIÓ DE FONS. La Fundació Canpedró en aquests moments necessita aportacions econòmiques per tirar endavant el projecte, perquè si no arribarà un moment que serà inviable. Si fins ara ha estat possible és perquè nosaltres tenim una història de 25 anys durant la qual gestionàvem residències, centres de dia, i tot això va fer que féssim el nostre propi estalvi que hem invertit íntegrament amb aquest projecte.

Quin és el grau de participació de la gent del barri? La gent s’implica? Quin és el perfil de les persones voluntàriesque hi col·laboren?

A vegades ens sembla impossible que la gent del barri no ens conegui i no entenc perquè. Són vuit anys al barri, estem actius a les xarxes, tenim actes propis com la Tapa Solidària, i ara amb el confinament viatgem cada setmana amb gastronomia, i encara hi ha molta gent que no sap ni qui som, ni què fem. Tot no és negatiu: tenim alguns comerços i entitats que ens ajuden, com el Forn Baltà, SG3, el Mercat de Sants, la FAECH i l’Associació de comerciants de Creu Coberta; alguns particulars s’adrecen i ens porten oli i aliments puntualment. Però la veritat és que el barri no s’implica gaire en la nostra tasca.

Abans de la pandèmia teníem més de 200 voluntaris, ells eren el nostre valor afegit que feia possible el projecte entre tots. En aquests moments comptem amb l’equip intern, sense voluntariat. Durant els mesos més intensos de COVID només érem dues persones treballant i atenent unes 150 persones que venien, però vam decidir que fos així per no posar en risc cap voluntari. Tenim molt de respecte pel voluntariat, pel voluntariat gran també. Jo no em podria perdonar mai que un fill d’una voluntària vingués aquí a casa nostra i ens digués: “jo l’he perduda i digue’m tu, Teresa, per a què la necessitaves?”. El voluntariat és molt necessari, per tant, hem de tenir-ne cura i ser molt respectuosos. El voluntariat que sí que hem acceptat és la gent jove que ha vingut a fer esplai amb els infants i alguna persona puntual aquí, a Canpedró, però amb molta distància. Ara sí que per Nadal, per exemple, farem una mica de recerca de voluntaris més o menys joves, que ens donin un cop de mà, amb aquest distanciament, amb mascareta i tot plegat, que ens donin algun suport. Tornaran els temps dels voluntaris i voluntàries però ara penso que també és un tema de respecte cap a la feina del voluntari, que ara no ha d’estar al capdavant. Per això cal cuidar del nostre voluntariat, perquè segueix sent molt important al nostre projecte.

Les circumstàncies actuals de pandèmia han contribuït enormement a empitjorar d’una forma molt dramàtica les condicions econòmiques de moltes famílies. Suposo que heu notat molt d’increment d’usuaris. Com ho heu gestionat, tot això? Heu hagut de fer alguna ampliació o modificació dels vostres serveis?

Nosaltres, en plena pandèmia, hem estat en primera línia, no tan sols distribuint aliments sinó cuinant aliments, donant serveis de bugaderia i dutxes i donant atenció. Gràcies a les donacions puc transformar i cobrir la necessitat d’alimentació: cuino perquè tu no tens aigua o no tens gas, i si et dono llenties no sabràs què fer-ne. I si hi ha un infant? Per tant, nosaltres, des de la primera línia, el mes de març i abril i maig vam triplicar les persones que venien a buscar menjar. En aquests moments estem duplicant, perquè estem en 100 persones diàries buscant aliment, dinar i els serveis. Seguim donant amb menys quantitat un servei de bugaderia, d’higiene, de dutxes, seguim distribuint els productes de neteja gràcies a la Nau i altres donacions.

El que sí que hem tingut molt clar és cobrir les necessitats de lleure, escolar i alimentaciódels infants donant-los el que necessitaven: l’esplai d’estiu amb 30 infants, i ara per Nadal tornarem a fer esplai amb els nens i nenes de les famílies, tindrem tres grup, d’uns 20, i després garantir també el reforç escolar, perquè aquests infants evidentment no tenen recursos informàtics, ni de serveis. Alguns d’ells són nouvinguts que no entenen ni tan sols la nostra llengua, i hem reforçat el català, que és la nostra llengua.

L’any passat, en el dinar-concert que la Coral Sant Medir va organitzar al Casinet d’Hostafrancs amb motiu de La Marató de TV3, vàreu proporcionar vosaltres el càtering i, la veritat, va ser tot un èxit, no només pel menjar que ens veu oferir sinó també per l’organització. A mi m’agradaria saber si les feu sovint, aquestes activitats. Ho heu fet per a altres entitats del barri? Quines?

Va ser tot un repte poder fer-ho, per La Marató i sobretot per la Coral, el dinar de l’any passat. Aquest any farem un model diferent però el farem. Aviat el publicarem a tot arreu. A nivell de barri, el Districte ens demana alguna cosa. Després hi ha els Castellers, que també van organitzar algun àpat amb gastronomia solidària, i després de manera particular les persones que fan els menús de viatjar, que són menús que es fan un cop a la setmana i, com que no ens podem moure de casa, nosaltres viatgem. Amb l’Eduard viatgem arreu del món i ens ho passem molt bé. Agafem la maleta i ens n’anem. I ara per Nadal farem el mateix. Primerament portarem els aperitius i àpats de Nadal a tots els treballadors d’empreses perquè des de casa seva es puguin connectar en xarxa, puguin fer l’aperitiu, la copa de cava i tot plegat amb gastronomia solidària. També viatjarem a nivell de les famílies que vulguin i que ens puguin ajudar també portant els àpats de Nadal a totes les famílies amb un format també de viatjar, de mitges racions, el brou, els canelons, el pollastre, el peix o les postres, i per tant això és també una manera que la gent pugui col·laborar. Tenim un gran cuiner, l’Eduard,que ens fa gaudir ajudant els altres mitjançant la gastronomia solidària.

I, ja per acabar i com a curiositat, m’agradaria saber si després que en Jordi Sànchez sortís de la presó per començar a fer tasques de voluntariat amb vosaltres, heu notat alguna resposta positiva de cara a tenir més ajuts o que la gent tingui més curiositat pel que feu?

En Jordi Sànchez és un bon amic per història de vida, però a la fundació ha fet una gran tasca de voluntariat, d’implicació, i al mateix temps retrobament amb el barri, la seva trajectòria com a docent i, a nivell social amb el Síndic de Greuges, ens ha portat tant a ell com a nosaltres una perspectiva molt més global de les necessitats del nostre entorn. La veritat, ja ho heu vist, ens ha durat ben poc, l’han tornat a privar de llibertat i al mateix temps ens han privat a nosaltres del seu suport. Suposo que per a ell actuar directament i visualitzar el que fem les petites entitats de primera mà haurà estat també enriquidor. Per a nosaltres ho ha estat. No cal que us digui que poder tenir-lo aquí i acompanyar-lo en aquest petit temps d’estada a la fundació ens ha fet indignar encara més. Quina és la justícia que manté a presó, en ple segle XXI, persones que l’únic que han fet ha estat defensar el dret que tenim tots nosaltres a poder decidir? Per tant en Jordi ha passat com un amic, ha passat com un ciutadà i ha passat com una bona persona amb valors, que ha dut a terme una tasca vers els més vulnerables.

Ben segur que ha estat una gran lliçó de vida per a ell i per a tots nosaltres.

Jordi Sánchez amb Teresa Villoro sortint de Canpedró el passat mes de febrer
Jordi Sánchez amb Teresa Villoro sortint de Canpedró el passat mes de febrer.

18 de novembre de 2020

Leo Calopa

Cantaire de Mares i Pares

Trencadissos d’arena

Anna Pena Miralles NINA DE DRAPDes que ja no hi etsm’he convertit en una nina de drap.Em capbusso per nits sense figuiada per la llum del teu somriure.Estrelles de mar em saluden.Mentre cerco amb ulls borrososalguna cosa que no encerto a trobar.I tot i així em...

La tendresa d’un concert

Aquest passat mes de juliol, després d’una pandèmia desoladora de més de dos anys, i de no poder escoltar un concert, finalment al Teatre del Centre Cívic de Sant Vicenç de Montalt vàrem poder gaudir de la música i el cant de la Coral de Sant Medir, del barri de Sants...

IMMA JEREMIAS PUIG

A casa seva SopranoNascuda el 1947 L’Imma em rep a casa seva, al barri de Bellvitge,on ella ha estat molt implicada en totes les lluites socials i laborals. Una persona serena, discreta, darrere la qual hi descobreixo un univers d’experiències, coneixement i una...

De lo viatge que los Blauets de lo Santuari de Lluch feren a lo lloc de Sants, e de la immillorable acollida que allà els oferiren les gents de la ciutat.

Ab tant, tots ells partiren dos jorns passats lo dit, ço és dia XXI d’aquell mateix mes. E ho feren  prop de l’hora del migdia des de lo port de la Ciutat Fidel d’Alcúdia, al nord de l’illa major de les Gimnèsies. E navegaren durant les hores a bord d’una gran...

El meu pas per Idol Kids

En primera persona Laia Soler Hola, soc la Laia i explicaré una mica la meva experiència a Idol Kids, com va anar tot i com ho vaig viure jo. Bé, per començar em vaig presentar al càsting. El primer va ser online i després vaig haver d’anar a fer un segon càsting a un...

Entrevistem a Bernat Muñoz

En Bernat Muñoz és actor de teatre, de cinema i de televisió. Ha treballat sota la direcció de Joel Joan, Toni Albà i Ventura Pons, entre molts d’altres. Ha treballat en sèries com ara Nit i Dia, Cites o La Riera. També ha dirigit més de 15 obres de teatre entre el...

Entrevistem Olga Miracle

Soprano solista, professora de cant i tècnica vocal, i adjunta a direcció de la Coral Sant Medir En el Saló de Cent Fem l’entrevista a la Sala Vivit, un dels espais de treball de l’Olga però també el seu indret de creació i un lloc on ofereix formació i concerts de...

Montserrat Garcia Rodrigo

Neix a Barcelona l'any 1941 Cantaire de la Coral Sant Medir d'ençà que tenia quinze anys Aprofitem la trobada de la Coral al parc de Belloch a Cardedeu per conversar distesament, assegudes en un banc dels jardins d’aquest lloc magnífic, amb la Montserrat Garcia, una...

Entrevista a Albert Forcades

Membre fundador de l'Associació MésJunts sempre anem més lluny L'Albert en el lliurament dels premis Octubre a la Trajectòria -Sabem que tens una estreta vinculació amb el barri d’Hostafrancs i que ets vocal de la Junta Directiva de la Federació d’Hostafrancs que...

Cal saber solfeig per cantar en una coral?

LA VEU, LA MÚSICA i EL CANT CORAL La veu és la nostra eina més important per comunicar-nos i la nostra parla és un reflex de molts aspectes de la persona. Per això és molt important saber tenir cura de la veu i aprendre a cantar. Tothom que té unes cordes vocals sanes...