Entrevista a Pilarín Bayés

(Acord de Veus núm. 26, del 29 de novembre de 2020)

Hola Pilarín. Per què et dius Pilarín i no Pili o Pilar?

Mira, el meu nom és una epopeia d’una certa importància. La meva mare, que tenia un germà que el van condemnar a mort, en temps de la guerra, em volia posar Victòria. Però el meu pare, que era molt català i molt de peus a terra, va dir “ni pensar-ho, aquesta infeliç, es gira la truita…”. I llavors em van posar Pilar. I la meva mare em deia Nin, però els meus cosins, que eren molt malvats, em deien Lenin, Lenin! I jo m’enfadava molt i, mira, a última hora em van dir Pilarín i tothom em diu Pilarín. Ja sé que està mal dit però ha quedat

Saps que la presidenta de la nostra Coral, la Dolors Gubert, també té el do del dibuix, com tu?

Que bé!

Sabeu posar en dibuixos les emocions i els fets actuals o històrics. Nosaltres, a la Coral, sempre diem que cantar ens fa ser feliços. Dibuixar també fa ser feliç?

Fa ser feliç. Jo crec que la creació artística fa ser feliç i fa patir també, eh, avegades, perquè si no et surt bé, si no et surt com tu vols, si no tens temps per acabar-ho… També té un punt que és exigent, però en el fons és de les coses que donen més sentit i més gust a la vida.

L’any 1980 vas fer juntament amb l’Oriol Martorell el llibre Música de Catalunya, que es va reeditar el 2012. Com va ser l’experiència? Com és que el vau fer, aquest llibre?

Ah, sí! Això va ser un editor que l’Aurora Díaz-Plaja i jo el vàrem entabanar perquè fes llibres en català perquè no en feia.

Però es veu que el vam convèncer tant que llavors va fer tota una col·lecció que era la Història de Catalunya, la Música de Catalunya, la Geografia de Catalunya, les Institucions de Catalunya…

I l’Oriol Martorell en aquell moment era una personalitat molt reconeguda per tothom i va semblar… Ell sempre tenia l’exigència de fer-ho fer al millor, al que en sabés més, i arran d’això jo vaig tenir tractes amb ell, que va resultar que la seva dona era molt amiga d’una tia meva i llavors, tot i que ell tenia un caràcter que Déu n’hi do, eh, un caràcter molt fort, però també jo penso que vàrem ser fins i tot una mica amics.

Aquesta pandèmia tan espantosa com t’està afectant, a tu? Perquè jo et segueixo a Instagram i veig que continues dibuixant força, oi?

Sí, sí, sí. És clar, dibuixar no sé jo si és igual que cantar. Perquè tu també pots cantar per tu mateix a casa teva… Sí, ho deus fer, però també es troba a faltar algú que t’escolti.

En canvi dibuixar, com que sempre que et veuen, et veuen en retardat, et veuen… Mai hi ets tu present, gairebé mai…Ets tu present en el moment que la gent veu el dibuix. De fet he anat continuant treballant gairebé com sempre. I no saps el que m’ha ajudat. Perquè sense això, he trobat a faltar molt veure gent, fer visites, rebre’n… Ho he trobat molt a faltar. Però en canvi la feina m’ha ajudat moltíssim.  

Moltes gràcies per tot i una abraçada ben forta!

Aneu cantant, que ens fa molta falta!

Marta Tort

Cantaire del cor d’Adults i de Mares i Pares

Una història personal

Vaig començar a la Coral el curs 2015-2016 i la veritat és que el recordo súper especial: participant a l’espectacle “ Veus des del cor” de Joves amb només quatre assajos, cantant a Montserrat i fent el Massagran a l’Auditori. Des d’aleshores ha sigut un no parar de...

Viatge a Múnic

ÈXIT ESCLATANT, MALGRAT LA CLIMATOLOGIA Vam aprendre amb la pandèmia que res atura la Coral Sant Medir. Aplicat al viatge a Múnic cal parlar que quasi res atura la Coral... del tot. La nevada més gran i les temperatures més baixes del segle (XXI) van condicionar-nos...

Entrevistem Ramon Beltran

1a Part: Viure la Música amb Ramon Beltran Arellano Director de Coral Sant Medir 50 anys. Nascut a Barcelona, el 1973. Professor de música, pianista i director de corals des de 1997. Feliçment casat amb Asel·la Viñas, pedagoga de formació, amb qui formen un equip...

Finestra al barri -Reflexions

Inauguració d'un tanatori al barri de Sants El passat dia 13 de juliol, es va inaugurar el Tanatori de Sants, per tant, ja s'ha posat en marxa. Fa com un any que ho vam saber i uns quants veïns i algunes associacions ens vam començar a reunir i a queixar-nos perquè no...

Entrevistem l’Oleguer Suñé Salvat

El cantaire més gran dels homes en actiu, i un dels qui pensa que la CSM és més que una coral. 87 anys. Nascut a Barcelona, el 1936. Del carrer Olzinelles, de tota la vida. Administratiu. Feliçment casat amb Montserrat Trepat. Pare de família, amb tres fills (Oleguer,...

El río de la Música.

El llibre-guia turística ideal per a les vacances El río de la Música. Del Jazz y Blues al Rock. Desde Memphis a Nueva Orleans. A través del Misisipi. Miquel Jurado. Redbook Ediciones. Ma Non Troppo. Barcelona, 2019. Enquadernació: rústica amb solapes. 240 x 170 mm....

En Pinxo i la música africana.

En Pinxo i la música africana. Llibre musical / Magali Le Huche. - Barcelona: Estrella Polar, 2018.- Col·lecció Llibres de sons; Sèrie En Pinxo Temàtica: Infantil, de 3 a 5 anys Magali Le Huche va néixer a la regió de París l'any 1979. Es va llicenciar en Arts...

L’Escola de Música Segura va obrir les seves portes l’any 1948.

Amb la senyoreta Carme Segura Final de curs anys 1964/65 En aquella època hi havia poques escoles de música al veïnat, i amb la Carme Segura al capdavant, “la senyoreta” pels que la coneixien, es va convertir en un referent de l’època, ensenyant als diferents alumnes...

L’auca dels tres minyons ronseros que no relata la visita dels cantaires de Sant Medir al Santuari de Lluc.

En els primers dies d’abril d’aquell any, el fred, un cop hagué causat algun estrall per la contrada, ja havia entregat els seus dominis a la tebiesa. Dins una de les cases d’un petit poble de l’illa de Mallorca estaven asseguts tres minyons amb les cames sota les...