(Acord de Veus núm. 26, del 29 de novembre de 2020)
Hola Pilarín. Per què et dius Pilarín i no Pili o Pilar?
Mira, el meu nom és una epopeia d’una certa importància. La meva mare, que tenia un germà que el van condemnar a mort, en temps de la guerra, em volia posar Victòria. Però el meu pare, que era molt català i molt de peus a terra, va dir “ni pensar-ho, aquesta infeliç, es gira la truita…”. I llavors em van posar Pilar. I la meva mare em deia Nin, però els meus cosins, que eren molt malvats, em deien Lenin, Lenin! I jo m’enfadava molt i, mira, a última hora em van dir Pilarín i tothom em diu Pilarín. Ja sé que està mal dit però ha quedat
Saps que la presidenta de la nostra Coral, la Dolors Gubert, també té el do del dibuix, com tu?
Que bé!
Sabeu posar en dibuixos les emocions i els fets actuals o històrics. Nosaltres, a la Coral, sempre diem que cantar ens fa ser feliços. Dibuixar també fa ser feliç?
Fa ser feliç. Jo crec que la creació artística fa ser feliç i fa patir també, eh, avegades, perquè si no et surt bé, si no et surt com tu vols, si no tens temps per acabar-ho… També té un punt que és exigent, però en el fons és de les coses que donen més sentit i més gust a la vida.
L’any 1980 vas fer juntament amb l’Oriol Martorell el llibre Música de Catalunya, que es va reeditar el 2012. Com va ser l’experiència? Com és que el vau fer, aquest llibre?
Ah, sí! Això va ser un editor que l’Aurora Díaz-Plaja i jo el vàrem entabanar perquè fes llibres en català perquè no en feia.
Però es veu que el vam convèncer tant que llavors va fer tota una col·lecció que era la Història de Catalunya, la Música de Catalunya, la Geografia de Catalunya, les Institucions de Catalunya…
I l’Oriol Martorell en aquell moment era una personalitat molt reconeguda per tothom i va semblar… Ell sempre tenia l’exigència de fer-ho fer al millor, al que en sabés més, i arran d’això jo vaig tenir tractes amb ell, que va resultar que la seva dona era molt amiga d’una tia meva i llavors, tot i que ell tenia un caràcter que Déu n’hi do, eh, un caràcter molt fort, però també jo penso que vàrem ser fins i tot una mica amics.
Aquesta pandèmia tan espantosa com t’està afectant, a tu? Perquè jo et segueixo a Instagram i veig que continues dibuixant força, oi?
Sí, sí, sí. És clar, dibuixar no sé jo si és igual que cantar. Perquè tu també pots cantar per tu mateix a casa teva… Sí, ho deus fer, però també es troba a faltar algú que t’escolti.
En canvi dibuixar, com que sempre que et veuen, et veuen en retardat, et veuen… Mai hi ets tu present, gairebé mai…Ets tu present en el moment que la gent veu el dibuix. De fet he anat continuant treballant gairebé com sempre. I no saps el que m’ha ajudat. Perquè sense això, he trobat a faltar molt veure gent, fer visites, rebre’n… Ho he trobat molt a faltar. Però en canvi la feina m’ha ajudat moltíssim.
Moltes gràcies per tot i una abraçada ben forta!
Aneu cantant, que ens fa molta falta!
Marta Tort
Cantaire del cor d’Adults i de Mares i Pares