Entrevistem a uns músics excel•lents que ens ajuden a tirar endavant els nostres projectes.

DAVID FAURE (Percussió)

PEP RIUS (Guitarra)

MARCELO QUARESMA (Baix)

Sis preguntes per a tres músics

Hem volgut parlar amb tots tres dels seus orígens, de què significa la música per a ells i de la seva relació amb la Coral Sant Medir.

1- D’on ve el teu interès per la música, com vas començar? Quan vas veure o com va ser aquell moment en què vas decidir dedicar-te al món de la música.

DF (David Faure) – El meu interès es va despertar a l’adolescència. Gràcies als meus amics vaig conèixer grups musicals increïbles i les descobertes em van apassionar. Quan em vaig adonar, ja tenia una guitarra a casa. Després em vaig enamorar de la percussió i els tambors del món, i l’idil·li encara perdura.

En el meu cas ho tinc molt clar, la música em fa feliç. A partir d’aquí sorgeixen les inquietuds i ganes de compartir aquest sentiment en diferents formacions i espectacles en els quals poder sumar la meva essència.

Marcelo i Pep

PR (Pep Rius) – No recordo quan va començar, només recordo dos moments dels quals no puc precisar l’edat: un és al Palau de la Música, al concert de la Missa del Gall o alguna cosa així, i l’altra és dient a mon pare: “Aquest és el millor disc que he escoltat mai a la vida!”, quan tenia potser 5 anys. El vinil era “The Best of The Animals”.

Tampoc recordo ben bé el moment de dir “em vull dedicar només a la música”. Per desgràcia, crec que quasi cap músic a Catalunya pot prendre una decisió d’aquesta mena sense acabar prenent antidepressius o al manicomi. Sí que recordo que un dia, després d’acabar de treballar en l’enèsima feina paral·lela a la música que vaig fer, em vaig dir: “Ok, fins aquí arribo, només es viu un cop i no vull seguir fent res més que m’enfonsi. He de sobreviure com sigui tocant”. I en això estic.

MQ (Marcelo Quaresma) – Quan tenia 13 anys vaig estudiar “chorinho”, un tipus de música regional amb guitarra clàssica. Després vaigtenir diversosgrupsd’altresgèneres, de tottipus de música i vaigcanviar la guitarra pel baix. Apartir d’aquell moment, ja no he parat de tocar.

2- Per a tu la música, és una afició o és també amb el que et guanyes la vida?

DF – En realitat no seria cap de les dues. Per a mi, igual que en el cas de la creativitat, la música és una manera de viure. Sempre està present.
Professionalment mai he viscut només d’ella, sempre ha sigut un complement amb més o menys pes, però mai ha sigut la meva única font d’ingressos.

PR – No entenc aquesta distinció, la música en mi és vocacional, escric cançons des dels 15 anys, no he parat. Fa 30 anys que escric material musical, lletres, melodies, de tot. Ho faig perquè, quan ho faig, la meva vida té sentit.

MQ – Hi ha hagut moments que vivia de la música professionalment. Actualment també faig de professor.

3- Quins instruments toques o has tocat? I quina faceta és la que més t’agrada de tot el que fas? Tocar en directe, gravar, compondre, ensenyar?

David

DF – Al principi vaig començar amb la guitarra i l’harmònica, després van arribar els tambors (bongo, conga, caixó, darbuka, panderos, panderetes), el kamele ngoni, la kalimba i el món dels efectes i sons curiosos d’objectes quotidians; joguines i divertiments. També tinc alguns instruments fets per mi.

La veritat és que m’agraden tot els camps que comentes. Cadascun et dona i demana coses diferents, però crec que en tots s’aprèn molt. Es complementen, es retroalimenten, estan relacionats. Gravar ajuda a tocar en directe, i ensenyar t’ensenya a tu mateix i et fa millorar. En el cas concret de les gravacions, em sembla molt interessant tot el que passa en el procés.

PR – Toco la guitarra, canto, toco la bateria, toco el baix i jugo amb el teclat, però m’interessa tot allò que sona. Tots els instruments em resulten interessants i un camí per a l’expressió artística i cap a remoure les emocions de la gent.

Gaudeixo moltíssim tot el que té a veure amb la performació musical, probablement el directe sigui un dels moments més importants per a mi perquè l’escenari és un espai/temps que a mi em resulta etern: quan hi soc no sento que m’afecti res més que el moment present, la vida és el que passa a dalt de l’escenari.

MQ – Toco el baix, la guitarra, una mica el teclat i ara estic estudiant bateria. M’agrada més fer directes i gravar.

4- Quin és el treball, concert, moment musical que hagis viscut del qual et sents mésorgullós o del qual tens més bon record?

DF – És difícil escollir. He format part de moltes formacions musicals i també he musicat conta contes, poesia, teatre i pel·lícules en directe. Hi ha hagut moments amb molta emoció. Puc afirmar sense cap mena de dubte que amb la Coral Sant Medir he viscut molts d’aquests moments.

PR – Amb energia, el meu primer concert, amb 16 anys. I recordo d’una manera molt especial el meu primer concert al Palau de la Música amb la Dharma. També tinc records molt intensos amb Raydibaum i amb DJVU i Fuinha. Tinc gravat al cap també moltes imatges a cases Okupes que ja no existeixen i que han sigut moltes vegades el meu espai d’aprenentatge i creixement com a músic.

MQ – El projecte «Diversons» de La Caixa,amb el qual vaig fer una gira per tota Espanya, coneixent moltes cultures, tenint l’oportunitat de difondre música tradicional gautxa.

També em va fer il·lusió el concert del Grec amb la Coral Sant Medir i els excel·lents músics que em van acompanyar.

5- Quina és la teva relació amb la Coral Sant Medir? De què ens coneixes?

DF – Tinc la sort d’haver conegut el Ramon Beltran.

Ell és qui m’ha obert des del principi les portes de la família de la Coral.

Vaig començar la relació quan vam preparar el concert d’aniversari dels 60 anys a l’Auditori de Barcelona l’any 2016.

PR – En Ramon Beltran és amic personal meu de fa moltíssims anys, vam compartir molts concerts i tenim l’honor d’haver gravat junts els dos discos del nostre estimadíssim Francesc Mir.  Amb en Ramon també vam coincidir a Raydibaum, una faceta que no molts podeu imaginar d’en Ramon, però és un teclista de música indie excel·lent! Vaig tenir el plaer de tocar amb ell uns quants anys!

En tot cas, com ja sabeu, conèixer en Ramon és conèixer la Coral.

És un dels tios més entregats que conec! Sens dubte fa una feina excel·lent, tant com a director de la coral com com a promotor del seu bon nom!

MQ – La meva filla Anna i la meva cunyada Raquel hi canten.

6- Explica’ns què tens previst per als pròxims dies. Algun projecte a curt termini? Alguna actuació en breu on puguem anar a veure’t?

DF – Ara mateix no tinc dates a la vista, però ben segur que aniran germinant bonics projectes i noves músiques pel camí.

PR – Doncs el cert és que la pandèmia ha frustrat molts concerts i projectes però just ara sembla que comencem a aixecar el vol de nou. Soc amb la Dharma tocant el 7 i el 28 d’agost i amb Gallina el 27 d’agost. Els projectes per a aquest any passen per gravar un nou disc de l’Abdominable Gallina Nauseabunda, que és el meu projecte en solitari. Ja veurem

MQ – Tinc diversos projectes musicals pendents que encara no tenen data prevista.

Fotografies de Clemen Ruiz, Isabel Solans i Leo calopa

David, Pep i Marcelo, gràcies per acceptar la meva proposta, pel temps que heu dedicat a respondre i per compartir la vostra experiència amb tots nosaltres.

Leo Calopa

Cantaire de Mares i Pares

Viatge a Múnic

ÈXIT ESCLATANT, MALGRAT LA CLIMATOLOGIA Vam aprendre amb la pandèmia que res atura la Coral Sant Medir. Aplicat al viatge a Múnic cal parlar que quasi res atura la Coral... del tot. La nevada més gran i les temperatures més baixes del segle (XXI) van condicionar-nos...

Entrevistem Ramon Beltran

1a Part: Viure la Música amb Ramon Beltran Arellano Director de Coral Sant Medir 50 anys. Nascut a Barcelona, el 1973. Professor de música, pianista i director de corals des de 1997. Feliçment casat amb Asel·la Viñas, pedagoga de formació, amb qui formen un equip...

Finestra al barri -Reflexions

Inauguració d'un tanatori al barri de Sants El passat dia 13 de juliol, es va inaugurar el Tanatori de Sants, per tant, ja s'ha posat en marxa. Fa com un any que ho vam saber i uns quants veïns i algunes associacions ens vam començar a reunir i a queixar-nos perquè no...

Entrevistem l’Oleguer Suñé Salvat

El cantaire més gran dels homes en actiu, i un dels qui pensa que la CSM és més que una coral. 87 anys. Nascut a Barcelona, el 1936. Del carrer Olzinelles, de tota la vida. Administratiu. Feliçment casat amb Montserrat Trepat. Pare de família, amb tres fills (Oleguer,...

El río de la Música.

El llibre-guia turística ideal per a les vacances El río de la Música. Del Jazz y Blues al Rock. Desde Memphis a Nueva Orleans. A través del Misisipi. Miquel Jurado. Redbook Ediciones. Ma Non Troppo. Barcelona, 2019. Enquadernació: rústica amb solapes. 240 x 170 mm....

En Pinxo i la música africana.

En Pinxo i la música africana. Llibre musical / Magali Le Huche. - Barcelona: Estrella Polar, 2018.- Col·lecció Llibres de sons; Sèrie En Pinxo Temàtica: Infantil, de 3 a 5 anys Magali Le Huche va néixer a la regió de París l'any 1979. Es va llicenciar en Arts...

L’Escola de Música Segura va obrir les seves portes l’any 1948.

Amb la senyoreta Carme Segura Final de curs anys 1964/65 En aquella època hi havia poques escoles de música al veïnat, i amb la Carme Segura al capdavant, “la senyoreta” pels que la coneixien, es va convertir en un referent de l’època, ensenyant als diferents alumnes...

L’auca dels tres minyons ronseros que no relata la visita dels cantaires de Sant Medir al Santuari de Lluc.

En els primers dies d’abril d’aquell any, el fred, un cop hagué causat algun estrall per la contrada, ja havia entregat els seus dominis a la tebiesa. Dins una de les cases d’un petit poble de l’illa de Mallorca estaven asseguts tres minyons amb les cames sota les...

Festa Major Musical -Coral Sant Medir

Festa Major Musical de la Coral Sant Medir 14, 15 i 16 d’abril de 2023                              X Aniversari del Cicle d’Espectacles Musicals  Cap de setmana de Cantar i Ballar a cor què vols, cor què desitges!  A Coral Sant Medir estem bojos per la música! A més...