Entrevistem a uns músics excel•lents que ens ajuden a tirar endavant els nostres projectes.

DAVID FAURE (Percussió)

PEP RIUS (Guitarra)

MARCELO QUARESMA (Baix)

Sis preguntes per a tres músics

Hem volgut parlar amb tots tres dels seus orígens, de què significa la música per a ells i de la seva relació amb la Coral Sant Medir.

1- D’on ve el teu interès per la música, com vas començar? Quan vas veure o com va ser aquell moment en què vas decidir dedicar-te al món de la música.

DF (David Faure) – El meu interès es va despertar a l’adolescència. Gràcies als meus amics vaig conèixer grups musicals increïbles i les descobertes em van apassionar. Quan em vaig adonar, ja tenia una guitarra a casa. Després em vaig enamorar de la percussió i els tambors del món, i l’idil·li encara perdura.

En el meu cas ho tinc molt clar, la música em fa feliç. A partir d’aquí sorgeixen les inquietuds i ganes de compartir aquest sentiment en diferents formacions i espectacles en els quals poder sumar la meva essència.

Marcelo i Pep

PR (Pep Rius) – No recordo quan va començar, només recordo dos moments dels quals no puc precisar l’edat: un és al Palau de la Música, al concert de la Missa del Gall o alguna cosa així, i l’altra és dient a mon pare: “Aquest és el millor disc que he escoltat mai a la vida!”, quan tenia potser 5 anys. El vinil era “The Best of The Animals”.

Tampoc recordo ben bé el moment de dir “em vull dedicar només a la música”. Per desgràcia, crec que quasi cap músic a Catalunya pot prendre una decisió d’aquesta mena sense acabar prenent antidepressius o al manicomi. Sí que recordo que un dia, després d’acabar de treballar en l’enèsima feina paral·lela a la música que vaig fer, em vaig dir: “Ok, fins aquí arribo, només es viu un cop i no vull seguir fent res més que m’enfonsi. He de sobreviure com sigui tocant”. I en això estic.

MQ (Marcelo Quaresma) – Quan tenia 13 anys vaig estudiar “chorinho”, un tipus de música regional amb guitarra clàssica. Després vaigtenir diversosgrupsd’altresgèneres, de tottipus de música i vaigcanviar la guitarra pel baix. Apartir d’aquell moment, ja no he parat de tocar.

2- Per a tu la música, és una afició o és també amb el que et guanyes la vida?

DF – En realitat no seria cap de les dues. Per a mi, igual que en el cas de la creativitat, la música és una manera de viure. Sempre està present.
Professionalment mai he viscut només d’ella, sempre ha sigut un complement amb més o menys pes, però mai ha sigut la meva única font d’ingressos.

PR – No entenc aquesta distinció, la música en mi és vocacional, escric cançons des dels 15 anys, no he parat. Fa 30 anys que escric material musical, lletres, melodies, de tot. Ho faig perquè, quan ho faig, la meva vida té sentit.

MQ – Hi ha hagut moments que vivia de la música professionalment. Actualment també faig de professor.

3- Quins instruments toques o has tocat? I quina faceta és la que més t’agrada de tot el que fas? Tocar en directe, gravar, compondre, ensenyar?

David

DF – Al principi vaig començar amb la guitarra i l’harmònica, després van arribar els tambors (bongo, conga, caixó, darbuka, panderos, panderetes), el kamele ngoni, la kalimba i el món dels efectes i sons curiosos d’objectes quotidians; joguines i divertiments. També tinc alguns instruments fets per mi.

La veritat és que m’agraden tot els camps que comentes. Cadascun et dona i demana coses diferents, però crec que en tots s’aprèn molt. Es complementen, es retroalimenten, estan relacionats. Gravar ajuda a tocar en directe, i ensenyar t’ensenya a tu mateix i et fa millorar. En el cas concret de les gravacions, em sembla molt interessant tot el que passa en el procés.

PR – Toco la guitarra, canto, toco la bateria, toco el baix i jugo amb el teclat, però m’interessa tot allò que sona. Tots els instruments em resulten interessants i un camí per a l’expressió artística i cap a remoure les emocions de la gent.

Gaudeixo moltíssim tot el que té a veure amb la performació musical, probablement el directe sigui un dels moments més importants per a mi perquè l’escenari és un espai/temps que a mi em resulta etern: quan hi soc no sento que m’afecti res més que el moment present, la vida és el que passa a dalt de l’escenari.

MQ – Toco el baix, la guitarra, una mica el teclat i ara estic estudiant bateria. M’agrada més fer directes i gravar.

4- Quin és el treball, concert, moment musical que hagis viscut del qual et sents mésorgullós o del qual tens més bon record?

DF – És difícil escollir. He format part de moltes formacions musicals i també he musicat conta contes, poesia, teatre i pel·lícules en directe. Hi ha hagut moments amb molta emoció. Puc afirmar sense cap mena de dubte que amb la Coral Sant Medir he viscut molts d’aquests moments.

PR – Amb energia, el meu primer concert, amb 16 anys. I recordo d’una manera molt especial el meu primer concert al Palau de la Música amb la Dharma. També tinc records molt intensos amb Raydibaum i amb DJVU i Fuinha. Tinc gravat al cap també moltes imatges a cases Okupes que ja no existeixen i que han sigut moltes vegades el meu espai d’aprenentatge i creixement com a músic.

MQ – El projecte «Diversons» de La Caixa,amb el qual vaig fer una gira per tota Espanya, coneixent moltes cultures, tenint l’oportunitat de difondre música tradicional gautxa.

També em va fer il·lusió el concert del Grec amb la Coral Sant Medir i els excel·lents músics que em van acompanyar.

5- Quina és la teva relació amb la Coral Sant Medir? De què ens coneixes?

DF – Tinc la sort d’haver conegut el Ramon Beltran.

Ell és qui m’ha obert des del principi les portes de la família de la Coral.

Vaig començar la relació quan vam preparar el concert d’aniversari dels 60 anys a l’Auditori de Barcelona l’any 2016.

PR – En Ramon Beltran és amic personal meu de fa moltíssims anys, vam compartir molts concerts i tenim l’honor d’haver gravat junts els dos discos del nostre estimadíssim Francesc Mir.  Amb en Ramon també vam coincidir a Raydibaum, una faceta que no molts podeu imaginar d’en Ramon, però és un teclista de música indie excel·lent! Vaig tenir el plaer de tocar amb ell uns quants anys!

En tot cas, com ja sabeu, conèixer en Ramon és conèixer la Coral.

És un dels tios més entregats que conec! Sens dubte fa una feina excel·lent, tant com a director de la coral com com a promotor del seu bon nom!

MQ – La meva filla Anna i la meva cunyada Raquel hi canten.

6- Explica’ns què tens previst per als pròxims dies. Algun projecte a curt termini? Alguna actuació en breu on puguem anar a veure’t?

DF – Ara mateix no tinc dates a la vista, però ben segur que aniran germinant bonics projectes i noves músiques pel camí.

PR – Doncs el cert és que la pandèmia ha frustrat molts concerts i projectes però just ara sembla que comencem a aixecar el vol de nou. Soc amb la Dharma tocant el 7 i el 28 d’agost i amb Gallina el 27 d’agost. Els projectes per a aquest any passen per gravar un nou disc de l’Abdominable Gallina Nauseabunda, que és el meu projecte en solitari. Ja veurem

MQ – Tinc diversos projectes musicals pendents que encara no tenen data prevista.

Fotografies de Clemen Ruiz, Isabel Solans i Leo calopa

David, Pep i Marcelo, gràcies per acceptar la meva proposta, pel temps que heu dedicat a respondre i per compartir la vostra experiència amb tots nosaltres.

Leo Calopa

Cantaire de Mares i Pares

Trencadissos d’arena

Anna Pena Miralles NINA DE DRAPDes que ja no hi etsm’he convertit en una nina de drap.Em capbusso per nits sense figuiada per la llum del teu somriure.Estrelles de mar em saluden.Mentre cerco amb ulls borrososalguna cosa que no encerto a trobar.I tot i així em...

La tendresa d’un concert

Aquest passat mes de juliol, després d’una pandèmia desoladora de més de dos anys, i de no poder escoltar un concert, finalment al Teatre del Centre Cívic de Sant Vicenç de Montalt vàrem poder gaudir de la música i el cant de la Coral de Sant Medir, del barri de Sants...

IMMA JEREMIAS PUIG

A casa seva SopranoNascuda el 1947 L’Imma em rep a casa seva, al barri de Bellvitge,on ella ha estat molt implicada en totes les lluites socials i laborals. Una persona serena, discreta, darrere la qual hi descobreixo un univers d’experiències, coneixement i una...

De lo viatge que los Blauets de lo Santuari de Lluch feren a lo lloc de Sants, e de la immillorable acollida que allà els oferiren les gents de la ciutat.

Ab tant, tots ells partiren dos jorns passats lo dit, ço és dia XXI d’aquell mateix mes. E ho feren  prop de l’hora del migdia des de lo port de la Ciutat Fidel d’Alcúdia, al nord de l’illa major de les Gimnèsies. E navegaren durant les hores a bord d’una gran...

El meu pas per Idol Kids

En primera persona Laia Soler Hola, soc la Laia i explicaré una mica la meva experiència a Idol Kids, com va anar tot i com ho vaig viure jo. Bé, per començar em vaig presentar al càsting. El primer va ser online i després vaig haver d’anar a fer un segon càsting a un...

Entrevistem a Bernat Muñoz

En Bernat Muñoz és actor de teatre, de cinema i de televisió. Ha treballat sota la direcció de Joel Joan, Toni Albà i Ventura Pons, entre molts d’altres. Ha treballat en sèries com ara Nit i Dia, Cites o La Riera. També ha dirigit més de 15 obres de teatre entre el...

Entrevistem Olga Miracle

Soprano solista, professora de cant i tècnica vocal, i adjunta a direcció de la Coral Sant Medir En el Saló de Cent Fem l’entrevista a la Sala Vivit, un dels espais de treball de l’Olga però també el seu indret de creació i un lloc on ofereix formació i concerts de...

Montserrat Garcia Rodrigo

Neix a Barcelona l'any 1941 Cantaire de la Coral Sant Medir d'ençà que tenia quinze anys Aprofitem la trobada de la Coral al parc de Belloch a Cardedeu per conversar distesament, assegudes en un banc dels jardins d’aquest lloc magnífic, amb la Montserrat Garcia, una...

Entrevista a Albert Forcades

Membre fundador de l'Associació MésJunts sempre anem més lluny L'Albert en el lliurament dels premis Octubre a la Trajectòria -Sabem que tens una estreta vinculació amb el barri d’Hostafrancs i que ets vocal de la Junta Directiva de la Federació d’Hostafrancs que...

Cal saber solfeig per cantar en una coral?

LA VEU, LA MÚSICA i EL CANT CORAL La veu és la nostra eina més important per comunicar-nos i la nostra parla és un reflex de molts aspectes de la persona. Per això és molt important saber tenir cura de la veu i aprendre a cantar. Tothom que té unes cordes vocals sanes...