Article d’opinió d’Olga Miracle

Feminisme i música

Les arts no han estat, al marge del que durant molts segles s’havia entès, un món exclusivament d’homes. La música no n’és una excepció: inherent a l’ésser humà, la música ha servit per canalitzar emocions, pensaments i idees tant d’homes com de dones. En el transcurs de la història trobem nombroses mostres de dones artistes que, relegades a exercir el seu art amb dificultats o en l’àmbit domèstic, havien de lluitar per fer-lo conèixer o bé signar les seves obres amb pseudònims, per la qual cosa la “Història de la Música” és plena de noms masculins i injustament ha obviat un immens nombre de destacades compositores i intèrprets de tots els temps.

Amb mil·lennis d’antiguitat del que anomenem art i cultura de la humanitat, curiosament és ben tard que s’inicia el fenomen “feminisme i música”, o més ben dit quan això comença a fer-se notori i es redescobreixen compositores de tots els temps i surten a la llum les seves obres. La música sovint va darrere les arts plàstiques i la literatura. Des del meu punt de vista i experiència més personal, puc afirmar que a l’escola sí que vaig estudiar destacades dones escriptores, pintores i pedagogues, però se’m fa difícil recordar el nom d’alguna compositora. I durant anys i anys d’estudis al Conservatori Superior de Música, rarament s’interpretava alguna obra escrita per una dona, tenint en compte que n’hi ha hagut tantes al llarg de la història. Senzillament no es coneixien, no s’havien inclòs als plans d’estudis i probablement les nostres professores i professors no en tenien coneixement.

En el camp de la música, el “feminisme” entès com a impàs reivindicatiu per incloure la música de les compositores al circuit acadèmic, als plans d’estudis i al coneixement general, es comença a fer palès en els anys vuitanta i noranta del segle XX (és a dir, ben tard! Però com diuen, val més tard que mai): la investigació musicològica en el món occidental fa un gir clar per fixar-se en alguns noms de compositores de l’època medieval, de l’època barroca, del romanticisme i en general de totes les èpoques. I avui dia, gràcies a les investigacions i sobretot internet, tenim accés a la seva música; sorprèn l’immens llegat d’obres editades, arxivades en centres documentals, museus i editorials, i perfectament accessibles.

El projecte sobre música d’autores que actualment estic desenvolupant s’anomena “Madre non mi far Monaca” (Mare, no em facis monja); aquest títol prové d’una cançó que va ser una tonada molt coneguda al llarg del segle XVI, que va transcendir temps i fronteres i es va fer coneguda a diversos llocs d’Europa: se’n coneixen versions en italià, alemany, francès i anglès. La tonada va ser tan popular que fins i tot va influir en la música culta d’èpoques posteriors durant molts anys. Respecte al text de la cançó, tot i que en algunes les paraules varien, en moltes expressa la tristor d’una noia que es veu abocada a ser allò que no vol. Segurament aquest era el sentiment de moltes dones de l’època que no van poder realitzar el seus anhels. Tanmateix, moltes dones de l’època, des de la seva condició de religioses, tot i que potser a l’inici no sempre fos per voluntat pròpia, varen poder tenir accés a l’estudi i la cultura, i en molts casos, esdevenir nostrades compositores.

Els concerts d’aquest projecte, que realitzo amb la col·laboració d’altres músics especialitzats, fan un recorregut per la música del segle XVII i començament del XVIII amb obres de dones que, contravenint els hàbits de l’època, es van dedicar plenament a la música, ja fos des de la seva posició de religioses o, encara més meritori, des d’altres àmbits de la societat. S’hi inclouen obres d’Isabella Leonarda (de qui s’acaben de commemorar els 400 anys del seu naixement), Caterina Assandra, Barbara Strozzi i Élisabeth Jacquet de La Guerre.

Tornant a la meva experiència, he de reconèixer que vaig acabar la carrera de cant sense conèixer aquests noms perquè, com he dit abans, encara no formaven part del reconeixement acadèmic, però també voldria constatar que no vaig trigar a interessar-me per la seva existència; sabia que calia trobar bona música de genis femenins de la història, i especialment de l’època barroca, que és un dels meus focus d’interès des de fa molts anys. I les vaig trobar. També sento el compromís de cercar repertori adient d’aquestes autores per a la Coral Sant Medir; i des de l’entitat i la voluntat musical amb la qual sempre cerquem enriquir-nos, trobar els moments adients per treballar-lo. Leonarda, Assandra, Strozzi, La Guerre: és un goig seguir descobrint la seva música cada dia i així voldria que elles, des del seva més íntima voluntat creativa, genialitat i lluita com a dones artistes, se sentissin ara satisfetes de ser reviscudes i interpretades al segle XXI.

Olga Miracle

Directora de tècnica vocal de la Coral Sant Medir

www.olgamiracle.com

Tocar el Cel, l’espectacle

27 novembre 2022 -Auditori del Conservatori del Liceu, Barcelona Espectacle de la Coral Sant Medir: Cant / Percussió Corporal / Claqué Fitxa tècnica -Format de l’espectacle: “The Jukebox Musical”. El gènere dels musicals jukebox consisteix en tot un seguit de cançons,...

Mercè Mateu Gascón

L’àvia de la Coral Sant Medir 94 anys. Nascuda a Barcelona, el 1928. Feliçment casada amb en Jaume Gubert. Mare de família, amb dos fills i tres netes. Amiga de la Coral: mare de la Dolors, presidenta entre els anys 2014 i 2022, i del Jaume, secretari actual, i àvia...

Trencadissos d’arena

Anna Pena Miralles NINA DE DRAPDes que ja no hi etsm’he convertit en una nina de drap.Em capbusso per nits sense figuiada per la llum del teu somriure.Estrelles de mar em saluden.Mentre cerco amb ulls borrososalguna cosa que no encerto a trobar.I tot i així em...

La tendresa d’un concert

Aquest passat mes de juliol, després d’una pandèmia desoladora de més de dos anys, i de no poder escoltar un concert, finalment al Teatre del Centre Cívic de Sant Vicenç de Montalt vàrem poder gaudir de la música i el cant de la Coral de Sant Medir, del barri de Sants...

IMMA JEREMIAS PUIG

A casa seva SopranoNascuda el 1947 L’Imma em rep a casa seva, al barri de Bellvitge,on ella ha estat molt implicada en totes les lluites socials i laborals. Una persona serena, discreta, darrere la qual hi descobreixo un univers d’experiències, coneixement i una...

De lo viatge que los Blauets de lo Santuari de Lluch feren a lo lloc de Sants, e de la immillorable acollida que allà els oferiren les gents de la ciutat.

Ab tant, tots ells partiren dos jorns passats lo dit, ço és dia XXI d’aquell mateix mes. E ho feren  prop de l’hora del migdia des de lo port de la Ciutat Fidel d’Alcúdia, al nord de l’illa major de les Gimnèsies. E navegaren durant les hores a bord d’una gran...

El meu pas per Idol Kids

En primera persona Laia Soler Hola, soc la Laia i explicaré una mica la meva experiència a Idol Kids, com va anar tot i com ho vaig viure jo. Bé, per començar em vaig presentar al càsting. El primer va ser online i després vaig haver d’anar a fer un segon càsting a un...

Entrevistem a Bernat Muñoz

En Bernat Muñoz és actor de teatre, de cinema i de televisió. Ha treballat sota la direcció de Joel Joan, Toni Albà i Ventura Pons, entre molts d’altres. Ha treballat en sèries com ara Nit i Dia, Cites o La Riera. També ha dirigit més de 15 obres de teatre entre el...

Entrevistem Olga Miracle

Soprano solista, professora de cant i tècnica vocal, i adjunta a direcció de la Coral Sant Medir En el Saló de Cent Fem l’entrevista a la Sala Vivit, un dels espais de treball de l’Olga però també el seu indret de creació i un lloc on ofereix formació i concerts de...

Montserrat Garcia Rodrigo

Neix a Barcelona l'any 1941 Cantaire de la Coral Sant Medir d'ençà que tenia quinze anys Aprofitem la trobada de la Coral al parc de Belloch a Cardedeu per conversar distesament, assegudes en un banc dels jardins d’aquest lloc magnífic, amb la Montserrat Garcia, una...