En primera persona

Laia Soler

Hola, soc la Laia i explicaré una mica la meva experiència a Idol Kids, com va anar tot i com ho vaig viure jo.

Bé, per començar em vaig presentar al càsting. El primer va ser online i després vaig haver d’anar a fer un segon càsting a un hotel de Barcelona. Em van fer cantar tres cançons (“Zombie”, “Valerie” d’Amy Winehouse i “La puerta violeta” de Rozalén).

Vaig sortir molt contenta d’aquell càsting perquè creia que havia tingut força sintonia amb el jurat.

En uns dies em van trucar i em van dir que estava dins el programa. Vaig anar a Madrid amb la meva mare. El dia de la gravació a les vuit del matí ens venien a recollir uns taxis per portar-nos al plató de Telecinco. Vam estar tot el matí en una nau industrial enorme gravant diverses escenes. Em deien “ara posa’t nerviosa, ara posa’t trista, ara fes que toques la guitarra, ara fes que escoltes música…”. També em van fer dues o tres entrevistes, vam fer assajos de veu, un assaig general a plató i ens van gravar vídeos i fotos per a les xarxes socials. La veritat és que era molt al·lucinant com ho tenien tot muntat i veure com és la televisió des de dins. Després vam anar a dinar i a les quatre de la tarda van començar a gravar el programa.

Ens van ajuntar a tots els concursants en una sala petita on ens donaven les últimes indicacions, no deixaven res a la improvisació. Quan va ser el moment del programa ens vam asseure tots en unes cadires. Ens ho indicaven absolutament tot: l’ordre en què ens havíem d’asseure, quan havíem de riure, o somriure… Ara feu com si heu guanyat, ara feu com si heu perdut… per després fer el muntatge.

Fins que no va ser la meva actuació, vaig estar quatre hores sense poder moure’m del lloc i fent comentaris sobre les altres actuacions mentre ho gravaven.

Va ser una experiència molt intensa, sí, però una mica decebedora. Perquè tot el que veus a la tele està molt manipulat i pensat prèviament.

Quan per fi va ser la meva actuació, eren com les nou o les deu de la nit, ja estava cansadíssima. No ens van fer assajar just abans ni escalfar, això em va sorprendre molt. Jo estava molt nerviosa. Recordo que em vaig prendre tres pastilles Juanola abans de sortir. Al final vaig sortir al plató i vaig fer la meva actuació. Em van donar bones valoracions però tot i així hi havia molt nivell i no vaig passar a la següent fase. El més emocionant va ser que em fessin cantar una cançó composta per mi al final de la meva actuació. Quan vaig sortir de plató em van gravar una entrevista final i com em retrobava amb la meva mare. Després ens van portar directament al hotel.

Quan vaig veure el programa des de casa, ho vaig veure molt diferent. Vaig entendre totes les imatges gravades anteriorment. Vaig veure clarament com creaven un personatge per a cada concursant depenent de la seva història personal.

Volia remarcar que els meus companys, els altres cantants, eren bona gent. Vam fer molt equip, molt de temps junts allà ficats. Encara tinc un grup de WhatsApp amb ells. Vaig trobar que les puntuacions podrien arribar a ser injustes, tot depenia de més factors que no tenien res a veure amb el talent del concursant.

Un dels meus moments preferits va ser tornar a veure tots els companys al sopar i poder acomiadar-me.

Va ser una experiència molt enriquidora que repetiria i que, al final, m’ha donat molta visibilitat. Ara tota la meva família m’ha vist a la tele, els meus seguidors a xarxes han augmentat moltíssim, soc més visible com a artista i he de continuar treballant. És una experiència positiva perquè veus com funciona tot per dintre, per si en un futur haig d’anar a la tele, per saber preparar-me per a càstings, saber actuar per a un programa i anar millorant poc a poc.

Podeu veure l’actuació entrant en aquest enllaç:

https://www.telecinco.es/idolkids/laia-actuacion-thecranberries-zombie_18_3275749580.html