Entrevistem Olga Miracle

Soprano solista, professora de cant i tècnica vocal, i adjunta a direcció de la Coral Sant Medir

En el Saló de Cent

Fem l’entrevista a la Sala Vivit, un dels espais de treball de l’Olga però també el seu indret de creació i un lloc on ofereix formació i concerts de petit format en directe. Avui és el dia de la dona i justament l’Olga acaba de fer un concert en homenatge a la dona, que forma part de la seva tasca de recuperació de veus femenines oblidades.

Olga, he llegit a la teva biografia que vas néixer a Sacramento (Califòrnia). Quan i per quins motius vas venir a Catalunya?

Sí, jo vaig néixer a Sacramento perquè els meus pares, que llavors feien un postdoctorat de Biologia, van tenir l’ocasió de fer-ho a la Universitat de Califòrnia i allà va ser just quan vaig néixer jo.

De fet, el meu nom de pila real és Olga Califòrnia perquè a Amèrica posen dos noms, el que no tenen són dos cognoms. A la meva partida de naixement i al meu DNI surto com a Olga Califòrnia. I el meu primer cognom és Guerrero, però vaig agafar el cognom de la meva mare, Miracle, com a cognom artístic.

Pel que he vist a la teva biografia (l’adjuntem al final de l’entrevista) la teva formació és extraordinària, no només en l’àmbit musical, sinó també en l’àmbit universitari de les lletres. De quina manera has encaixat aquestes dues disciplines?

Sempre m’han agradat molt els idiomes. Vaig estudiar a la universitat traducció d’anglès i alemany i un curs pont a filologia i després a l’Escola Oficial d’Idiomes vaig continuar molts anys estudiant francès, alemany i italià.

Idiomes i música és el que sempre m’ha agradat més i, a part, m’agrada molt que es canti amb els idiomes pròpiament, amb la pronúncia correcta, fer un treball fonètic molt precís. De fet, en els conservatorisde grau professional hi ha una assignatura que es fa ara, però que no existia quan jo estudiava, que es diu “idiomes aplicats al cant”. És una assignatura que ara estic ensenyant al Conservatori del Liceu i que l’havia ensenyada també als conservatoris de Sabadell i Igualada.

Com a solista, tens una trajectòria professional molt prolífica. En quin dels gèneres que interpretes (òpera, oratori, lied, música antiga) et sents més còmoda? Per què?

Lied cant i piano

A veure, em sento còmoda amb diversos d’aquests gèneres musicals. Canto lied, cançó per a cant i piano que neix en el Romanticisme alemany (lied vol dir cançó en alemany). Però nosaltres també tenim un gran patrimoni de lied català: Mompou, Toldrà, Lamote de Grignon, Montsalvatge, Granados, Vives…

És un dels gèneres que més m’agrada i també és cert que és un dels gèneres que per portar en un concert és més senzill a nivell d’infraestructura, en el sentit que es necessita pianista i cantant, i amb això ja ho tenim. Faig sovint recitals de lied català amb acompanyament de piano, i enguany estic molt bolcada a la figura de Joan Lamote de Grignon, perquè n’és el 150è aniversari. El meu proper concert amb una integral de la seva obra serà el 8 de maig a Barcelona. (Enllaç: agenda/violetes-i-altres-flors).

Un altre dels meus focus d’interès és la música antiga. M’ha interessat molt. Ara quan es parla de música antiga s’hi engloba la música medieval, la del Renaixement, la del Barroc i fins i tot la posterior. Però diguem que el centre més neuràlgic de la música antiga seria la música barroca (del principis del s. XVII fins a la primera meitat del XVIII), que és una de les músiques que més interpreto.

Al Palau de la Música

Un dels que més m’agrada interpretar és l’oratori. Entenem l’oratori com les obres simfonico-corals en què es necessita cor i orquestra, obres de temàtica normalment religiosa com és el “Gloria” de Vivaldi que vàrem cantar amb la Coral Sant Medir al Palau de la Música. Totes aquestes obres (glòries, misses, rèquiems…) generalment són cantades per un cor, una orquestra i solistes. A més del “Gloria” de Vivaldi, que he cantat en moltes ocasions, les obres que he interpretat sovint són el “Rèquiem” i la “Missa de la Coronació” de Mozart.

I el teu interès per la música antiga, d’on prové?

Oratori Rèquiem de Mozart

Mira… potser el meu apropament va ser gràcies als instruments antics, és a dir, jo m’he format també com a pianista però quan vaig descobrir l’orgue i el clavicèmbal, els instruments de tecla anteriors al piano… doncs crec que és quan em vaig apropar a la música del Barroc. I a partir de la música del Barroc també a la música de més enrere. No va ser un motiu només vocal, sinó el fet de descobrir com sona cantar acompanyada per aquests instruments.

A l’Auditori Getxo del País Basc

A mi m’agrada molt la música barroca pel llenguatge que té, per la vocalitat. El gran Barroc, que seria representat amb majúscula per Händel, Bach i Vivaldi, és excels. Aquests autors més coneguts s’estudien al Conservatori i també vull assenyalar que en el meu pla d’estudis, el pla pedagogia del cant era fer durant els tres primers anys un bon nombre d’àries barroques que s’anomenen “Arie antiche”. Aquestes són d’autors italians que no són tan coneguts (Cesti, Stradella, Scarlatti, Caldara, Pergolesi) i alguns anteriors als grans compositors que he esmentat abans (de la segona meitat del segle XVII). Les “Arie antiche” em van cridar molt l’atenció des del principii van ser aquestes peces les que em varen enganxar per seguir amb la carrera de cant.

Dins l’àmbit de la música barroca, em consta que has fet una tasca de rescat de veus femenines oblidades. Em pots parlar d’aquest projecte?

Sí, el que estic fent ara és interpretar obres barroques però encara més desconegudes, de compositores, dones de qui ni tan sols me n’havien parlat al conservatori: Barbara_Strozzi, Isabella_Leonarda, Caterina_Assandra. Aquests són noms que llavors no existien, els he descobert els darrers anys.

I encara n’hi ha moltes més de silenciades, perquè en molts casos es tractava de monges que vivien als seus convents, eren cultes, escrivien música i la interpretaven… Les fonts hi són i els arxius contenen aquestes partitures i ara amb internet tenim accés a molta informació.

D’aquest interès n’han sorgit diversos grups, quin d’ell és més actiu?

Ara estic treballant amb l’ENSEMBLE ALL’AURA, i precisament fem un espectacle que s’anomena “Madre, non mi far Monaca” (mare no em feu monja), del qual ja en vaig parlar en aquest butlletí: és un recorregut per compositores del segle XVII i aquest títol prové d’una cançó popular que expressa això d’una noia que no es vol fer monja i, a partir d’aquest fil argumental, construïm una història on les autores són les protagonistes.

Ens agradava aquest fil argumental del destí de la noia, amb aquesta cançó ja es diu tot, sembla que fos un destí obligat per a moltes noies. És un concert que faig amb un baríton i un organista amb qui interpretem obres d’aquest període i aquest grup està molt actiu. Ara al mes de març hem fet concerts i el 6 de juny en tenim programat un dins d’un festival de música antiga important que es diu “Espurnes barroques” i serà a Igualada (Espurnes barroques: programació).

Després tinc un altre projecte que es diu ALLA VIOLA, de música del Renaixement, i aquest és un format menut amb llaüt i veu: és una cosa molt pura, un projecte molt interessant i també fem feina de recerca. Amb aquest duet farem un concert el 29 de maig dins del Festival de Música Antiga de Tiana (un festival de música antiga molt especialitzat des de fa més de vint anys): agenda/alla-viola.

He tingut altres grups, per exemple el TRIO SEKRETS, amb qui també hem fet el repertori barroc, en aquest cas amb flauta i orgue, i vam estar molts anys per tota la Península fent concerts amb orgues històrics. També tinc projectes de música medieval, el grup ALEGRANSA (alegria, en provençal medieval), de música dels segles XII, XIII i XIV. I no em puc deixar un altre grup en el qual hi crec molt: el duet LA VEU DE SYRINX, un projecte multidisciplinari basat en la cançó tradicional catalana i occitana.

Amb el duet ALLA VIOLA, juntament amb Xavier Domínguez, us dediqueu a la recerca i interpretació de música renaixentista amb criteris històrics. Què vol dir això?

“Criteris històrics” és fer la música antiga tal com es feia llavors: primer agafem els instruments de l’època. En el cas del duet ALLA VIOLA, el llaüt que utilitza el Xavier és una rèplica dels instruments que es feien el segle XVI, exactament igual… I com se sap això? Doncs perquè hi ha dibuixos, quadres, models, plànols dels luthiers de l’època i, a més a més, amb la iconografia del Renaixement es veu tot el detall i aleshores es pot reproduir aquest instrument tal qual amb les mateixes mides i materials.

Precisament aquest llaütista, que té diversos instruments de corda pinçada, s’ha fet construir una viola de mà a partir d’un quadre, i la construcció de l’instrument és tot un ofici artesanal, ja que les cordes són d’un material de tripa de l’animal que fa que soni d’una determinada manera.

“Criteris històrics” és també fer una interpretació que s’apropi a com devia sonar la música llavors. El problema és que no tenim gravacions d’aquell temps però sí que tenim estudis, tractats, persones que opinaven sobre com cantaven els cantants, sobre com tocaven els músics, indicacions de tempo… i amb tota aquesta informació fas una interpretació que s’acosti a la de l’època. Per tant, la interpretació també ha de ser fidel al que deien en aquell temps.

I en tercer lloc, “criteris històrics” són també les fonts, és a dir, accedir sobretot a la partitura més original possible, al manuscrit, al facsímil. Això què vol dir? Que si tu estàs fent una peça del Barroc és possible que s’hagi editat i després, segles més tard, se n’hagi fet una altra versió. Es parla de versions “urtext” quan les versions editades són més fidels a la versió original i quan la peça és prèvia a qualsevol tipus d’impremta, doncs ja has d’anar a buscar el manuscrit. Com més informació tinguis millor; abans de fer l’obra cal un treball d’investigació.

Professionalment, en quins altres àmbits estàs implicada?

Bàsicament interpretar, actuar i cantar, i formació. I molta feina logística. He de dir que tinc una empresa que es diu MusicaVivit (“la música viu”). És una productora musical pròpia i durant anys he fet el rol de dirigir un projecte musical que requeria més tasca empresarial que execució. MusicaVivit ha ofert serveis musicals per a la funerària de Sabadell, música en directe per als enterraments, durant vint anys. He tingut un bon nombre de músics al meu càrrec i una secretària a sou! Amb tota una estructura empresarial i oferint música d’alta qualitat.

Tot això va quedar aturat just començar la pandèmia, i aleshores he retornat a la meva vessant més artística i de projectes molt especialitzats, com els que t’he estat explicant. I també a la formació. I tota la part de direcció coral i d’instruir tècnica vocal també m’interessa molt. El meu paper de professora de cant i adjunta a direcció de la Coral m’encanta perquè, a més de cantar, també és molt enriquidor fer cantar els altres i dirigir: jo em sento una cantant que no només és intèrpret quan canta sinó que també quan ensenyo o dirigeixo.

Al Conservatori del Liceu imparteixo l’assignatura d’idiomes aplicats al cant i faig classes privades de cant individuals i en grup. També havia treballat en dos conservatoris de Grau Professional (Sabadell i Igualada).

Com vas arribar a la Coral Sant Medir? I quina és la teva funció dins la Coral?

Amb la Coral Sant Medir a Miravet

El Ramon i jo ens coneixem des del conservatori, vam coincidir a classe, vam estar sempre en contacte i havíem coincidit amb altres directors de coral.

L’estiu abans del curs 2013-2014 el Ramon em va escriure un correu perquè marxava la Mercè Vinya que portava els cors infantils i em va dir: necessitaré una persona adjunta a direcció, però sobretot que faci un treball de veu, perquè volem donar-li més embranzida a la part vocal de la Coral Sant Medir. Ell portava els adults i tots els grups infantils, i li calia una segona mà.

En aquella època jo li vaig proposar que féssim una Missa de Haydn, penso que més difícil que el “Gloria”, i ho vam aconseguir, però llavors la Coral no tenia el nivell que té ara… Jo sempre he optat per obres més clàssiques, de format gran. La proposta del “Gloria” ha estat un encert. El “Gloria” l’han defensat moltes corals de Catalunya i la Coral Sant Medir també es mereixia fer-lo i n’ha tret una versió excel·lent, per ser recordada.

Tinc també molt bon record de la sardana “El Cavaller Enamorat”, que vam cantar a cappella al Grec, allí, en un gran espai a l’aire lliure… va ser un altre repte aconseguit. Un dels meus objectius és fer cantar a cappella: el cor és un instrument per ell mateix i m’agrada apostar per aquest treball.

Veig que la teva agenda de concerts i actuacions, així com la teva producció discogràfica és molt fructífera, no pares! Actualment en què estàs treballant? Alguna sorpresa?

Sí, ara amb l’ENSEMBLE ALL’AURA hem gravat tot el repertori de les dones compositores i també els duets de Girolamo_Frescobaldi i la idea és que surti un disc d’aquest projecte. I també estic enregistrant les cançons del Renaixement amb el duet ALLA VIOLA, amb la possibilitat que en surti el disc.

Gràcies Olga per l’entrevista i per les teves explicacions. Ha estat un plaer parlar amb tu.

L’Olga és un pou de saviesa en termes de música clàssica, especialment de música antiga. Quan en parla no només demostra que en sap i molt, sinó que té una gran capacitat pedagògica per fer-se entendre i explicar-se. A més té una refinada sensibilitat que fa que qualsevol música que passa per ella sigui interpretada amb una vibració molt especial. Em consta que té fans i seguidors incondicionals que fins i tot diuen sentir-se “sanats” quan l’escolten. La Coral Sant Medir té una gran sort de tenir-la com a professora de cant i adjunta a direcció, el Ramon i ella es complementen perfectament i fan un gran equip. Esperem que per molts anys puguem gaudir dels seus coneixements.

Biografia i pàgina web de l’Olga: https://www.olgamiracle.com/ca/biografia

Raquel Puig

Cantaire d’Adults

Trencadissos d’arena

Anna Pena Miralles NINA DE DRAPDes que ja no hi etsm’he convertit en una nina de drap.Em capbusso per nits sense figuiada per la llum del teu somriure.Estrelles de mar em saluden.Mentre cerco amb ulls borrososalguna cosa que no encerto a trobar.I tot i així em...

La tendresa d’un concert

Aquest passat mes de juliol, després d’una pandèmia desoladora de més de dos anys, i de no poder escoltar un concert, finalment al Teatre del Centre Cívic de Sant Vicenç de Montalt vàrem poder gaudir de la música i el cant de la Coral de Sant Medir, del barri de Sants...

IMMA JEREMIAS PUIG

A casa seva SopranoNascuda el 1947 L’Imma em rep a casa seva, al barri de Bellvitge,on ella ha estat molt implicada en totes les lluites socials i laborals. Una persona serena, discreta, darrere la qual hi descobreixo un univers d’experiències, coneixement i una...

De lo viatge que los Blauets de lo Santuari de Lluch feren a lo lloc de Sants, e de la immillorable acollida que allà els oferiren les gents de la ciutat.

Ab tant, tots ells partiren dos jorns passats lo dit, ço és dia XXI d’aquell mateix mes. E ho feren  prop de l’hora del migdia des de lo port de la Ciutat Fidel d’Alcúdia, al nord de l’illa major de les Gimnèsies. E navegaren durant les hores a bord d’una gran...

El meu pas per Idol Kids

En primera persona Laia Soler Hola, soc la Laia i explicaré una mica la meva experiència a Idol Kids, com va anar tot i com ho vaig viure jo. Bé, per començar em vaig presentar al càsting. El primer va ser online i després vaig haver d’anar a fer un segon càsting a un...

Entrevistem a Bernat Muñoz

En Bernat Muñoz és actor de teatre, de cinema i de televisió. Ha treballat sota la direcció de Joel Joan, Toni Albà i Ventura Pons, entre molts d’altres. Ha treballat en sèries com ara Nit i Dia, Cites o La Riera. També ha dirigit més de 15 obres de teatre entre el...

Entrevistem Olga Miracle

Soprano solista, professora de cant i tècnica vocal, i adjunta a direcció de la Coral Sant Medir En el Saló de Cent Fem l’entrevista a la Sala Vivit, un dels espais de treball de l’Olga però també el seu indret de creació i un lloc on ofereix formació i concerts de...

Montserrat Garcia Rodrigo

Neix a Barcelona l'any 1941 Cantaire de la Coral Sant Medir d'ençà que tenia quinze anys Aprofitem la trobada de la Coral al parc de Belloch a Cardedeu per conversar distesament, assegudes en un banc dels jardins d’aquest lloc magnífic, amb la Montserrat Garcia, una...

Entrevista a Albert Forcades

Membre fundador de l'Associació MésJunts sempre anem més lluny L'Albert en el lliurament dels premis Octubre a la Trajectòria -Sabem que tens una estreta vinculació amb el barri d’Hostafrancs i que ets vocal de la Junta Directiva de la Federació d’Hostafrancs que...

Cal saber solfeig per cantar en una coral?

LA VEU, LA MÚSICA i EL CANT CORAL La veu és la nostra eina més important per comunicar-nos i la nostra parla és un reflex de molts aspectes de la persona. Per això és molt important saber tenir cura de la veu i aprendre a cantar. Tothom que té unes cordes vocals sanes...