Anna Pena Miralles
NINA DE DRAP
Des que ja no hi ets
m’he convertit en una nina de drap.
Em capbusso per nits sense fi
guiada per la llum del teu somriure.
Estrelles de mar em saluden.
Mentre cerco amb ulls borrosos
alguna cosa que no encerto a trobar.
I tot i així em capbusso i empenyo.
Mai més vull tornar a surar.
ARRELS
Envoltada d’espills
em miro i no em veig.
Soc feta d’arrels
que perforen la terra
a la cerca d’aigua
que les ha de fer créixer.
Ben amunt les branques,
atansant-se a l’infinit.
Ben xorca la soca
quan jo ja no sigui aquí.