Finestra al barri -Reflexions

Inauguració d’un tanatori al barri de Sants

El passat dia 13 de juliol, es va inaugurar el Tanatori de Sants, per tant, ja s’ha posat en marxa. Fa com un any que ho vam saber i uns quants veïns i algunes associacions ens vam començar a reunir i a queixar-nos perquè no volíem aquest tanatori. No el volíem per dues raons: la primera, perquè és un edifici situat en un parc que tenim davant de l’estació i, darrere d’aquest edifici, i de dos més que són petits, hi ha una esplanada gran que des de fa ja tres o quatre anys s’utilitza per fer festes i trobades i, a més a més, ara hi han afegit elements de joc, ping-pong i altres jocs perquè s’hi pugui anar a passar l’estona. En el marc d’aquest jardí hi ha aquest edifici que, d’altra banda, és un edifici catalogat. És l’antiga fàbrica Germans Climent, un edifici que està catalogat com a Bé d’Interès Local i que durant 25 anys va acollir un Happy Park.

I ara s’hi ha fet aquest negoci també privat què és un tanatori. O sigui que són dues les raons: que està ubicat en un lloc d’oci i de festes majors, trobades concerts, etcètera, i addicionalment en un edifici catalogat.

Antiga fàbrica Germans Climent

Nosaltres aleshores, i amb uns quants veïns i algunes associacions, ens hem anat trobant per anar-ne parlant. Al començament vam anar a preguntar al Districte per què es feia allò, i el Districte ens va dir que era totalment legal, que tenien tots els permisos i que, per tant, no s’hi podia fer res públicament. El rumor del barri és que en aquest grup voltor, com els anomena la gent, hi podria haver la senyora de Manuel Valls, que va ajudar Ada Colau a adquirir l’alcaldia de Barcelona a la passada legislatura i que podria ser que això hagués significat un compromís aleshores per afavorir els seus negocis. Això és el que es diu i això no ho puc afirmar, però sembla que podria ser així pel que diuen. Nosaltres evidentment el dia 13 a les 12 h, una cinquantena de persones vam anar a la porta a molestar, a fer soroll, a fer consignes, a posar música forta… a queixar-nos. És el dret a la rebequeria. Perquè ja veiem que això ja està muntat. A la festa major de Sants, no sé com es va poder conviure amb això. No és bo pels que estan de dol i no és bo pels qui estem de festa.

 

 

El cost de morir (reflexions)

També voldria afegir la meva reflexió sobre el tema dels tanatoris. Des de ja fa anys el naixement és gratuït, el dret a néixer està garantit pels hospitals i es pot néixer gratuïtament sense haver de pagar res i amb seguretat i amb qualitat. És un dret de les persones, però el dret a morir, que també és un dret de les persones, no és gratuït, se’n fa un negoci. Penso que no hauria de ser així. El dret a la vida i el dret a la mort han de ser drets socials, han d’estar garantits per la societat i pels governs. Per tant, em queixo que continuem mantenint aquest sistema de mort i de mort cara, però és que és un dret morir i hauria de ser gratuït. Potser és una reflexió que no ha fet tothom i hi ha aquest punt reivindicatiu del dret a néixer i del dret a morir socialment, que crec que no comparteix gairebé ningú. Cada vegada que vaig a un enterrament i desgraciadament, com que em faig gran, cada vegada se sumen més enterraments, cada vegada entro amb més contradiccions amb el tema de la mort. S’ha arribat a la vulgarització de la mort. L’última persona amiga que va morir, jo ja no vaig entrar a dir-li adeu quan estava exposada en el fèretre perquè ja fa uns anys, a partir d’una persona estimada que va morir, vaig decidir no entrar més. Penso que puc dir adeu des del meu record, des del meu pensament, amb un espai de silenci. No necessito tenir-la present perquè em sembla molt frustrant que tothom faci el mateix comentari com ara: “quin aspecte, que agradable, que bonica…” En el cas d’aquesta amiga, algú va comentar que li havien pintat les ungles quan ella mai se les pintava.

 

Per què dissimulem la mort? Per què no s’accepta tal com és? Que queda una despulla, que l’essència ja no hi és. Prefereixo una fotografia que no pas fer-ne una transformació o deformació de la realitat.

 

Rosa Vidiella i Badell

Viatge a Múnic

ÈXIT ESCLATANT, MALGRAT LA CLIMATOLOGIA Vam aprendre amb la pandèmia que res atura la Coral Sant Medir. Aplicat al viatge a Múnic cal parlar que quasi res atura la Coral... del tot. La nevada més gran i les temperatures més baixes del segle (XXI) van condicionar-nos...

Entrevistem Ramon Beltran

1a Part: Viure la Música amb Ramon Beltran Arellano Director de Coral Sant Medir 50 anys. Nascut a Barcelona, el 1973. Professor de música, pianista i director de corals des de 1997. Feliçment casat amb Asel·la Viñas, pedagoga de formació, amb qui formen un equip...

Finestra al barri -Reflexions

Inauguració d'un tanatori al barri de Sants El passat dia 13 de juliol, es va inaugurar el Tanatori de Sants, per tant, ja s'ha posat en marxa. Fa com un any que ho vam saber i uns quants veïns i algunes associacions ens vam començar a reunir i a queixar-nos perquè no...

Entrevistem l’Oleguer Suñé Salvat

El cantaire més gran dels homes en actiu, i un dels qui pensa que la CSM és més que una coral. 87 anys. Nascut a Barcelona, el 1936. Del carrer Olzinelles, de tota la vida. Administratiu. Feliçment casat amb Montserrat Trepat. Pare de família, amb tres fills (Oleguer,...

El río de la Música.

El llibre-guia turística ideal per a les vacances El río de la Música. Del Jazz y Blues al Rock. Desde Memphis a Nueva Orleans. A través del Misisipi. Miquel Jurado. Redbook Ediciones. Ma Non Troppo. Barcelona, 2019. Enquadernació: rústica amb solapes. 240 x 170 mm....

En Pinxo i la música africana.

En Pinxo i la música africana. Llibre musical / Magali Le Huche. - Barcelona: Estrella Polar, 2018.- Col·lecció Llibres de sons; Sèrie En Pinxo Temàtica: Infantil, de 3 a 5 anys Magali Le Huche va néixer a la regió de París l'any 1979. Es va llicenciar en Arts...

L’Escola de Música Segura va obrir les seves portes l’any 1948.

Amb la senyoreta Carme Segura Final de curs anys 1964/65 En aquella època hi havia poques escoles de música al veïnat, i amb la Carme Segura al capdavant, “la senyoreta” pels que la coneixien, es va convertir en un referent de l’època, ensenyant als diferents alumnes...

L’auca dels tres minyons ronseros que no relata la visita dels cantaires de Sant Medir al Santuari de Lluc.

En els primers dies d’abril d’aquell any, el fred, un cop hagué causat algun estrall per la contrada, ja havia entregat els seus dominis a la tebiesa. Dins una de les cases d’un petit poble de l’illa de Mallorca estaven asseguts tres minyons amb les cames sota les...

Festa Major Musical -Coral Sant Medir

Festa Major Musical de la Coral Sant Medir 14, 15 i 16 d’abril de 2023                              X Aniversari del Cicle d’Espectacles Musicals  Cap de setmana de Cantar i Ballar a cor què vols, cor què desitges!  A Coral Sant Medir estem bojos per la música! A més...