Vaig començar a la Coral el curs 2015-2016 i la veritat és que el recordo súper especial: participant a l’espectacle “ Veus des del cor” de Joves amb només quatre assajos, cantant a Montserrat i fent el Massagran a l’Auditori.
Des d’aleshores ha sigut un no parar de moments viscuts i de records inoblidables que no canviaria per res del món. Només qui forma part d’una coral sap del que parlo. I més si es la nostra!!
A l’esquerra amb el Cor Jove el 2017
Tot i entrar a la Coral amb 26 anys, vaig entrar al grup de Joves. Per casualitats de la vida, coneixia diversos membres del cor i casualment el Ramon i jo treballàvem al mateix hospital. Recordo perfectament aquell correu que ens vam intercanviar pels voltants del juny de 2015, on el Ramon em convidava a venir a provar i conèixer el grup. Aquell setembre ja em vaig incorporar!
L’experiència i els anys viscuts amb el Cor Jove han estat increïbles i meravellosos. El vincle, la complicitat i la relació que s’estableix no es pot explicar ni expressar amb paraules. Al Cor Jove he conegut persones que a dia d’avui són imprescindibles en el meu dia a dia i amb les quals tinc un vincle molt especial.
A l’esquerra amb el Cor de Mares i Pares
L’any passat, i després d’uns quants anys donant-hi voltes, vaig decidir tancar la meva etapa al Cor Jove. Em costen molt els canvis i, després de tants anys, em costava veure’m en un altre lloc…
Des del curs passat formo part del Cor de Mares i Pares. Quin canvi, quin grup i quin viatge més brutal estic vivint amb ells!! És una passada l’ambient d’assaig, el caliu, els riures i somriures compartits, la complicitat. Una revolució!
Però l’autèntica revolució va arribar el passat 8 de novembre: va néixer l’Olivia, la meva filla.
Encara avui em sembla increïble tenir-la amb mi.
L’Olivia amb 15 dies
Des de molt petita tenia clar que volia ser mare i que si, arribat el moment no tenia parella, seria mare soltera. I en un acte de valentia i amor, vaig decidir fer el pas. Després d’uns mesos complicats i de moltes llàgrimes, el 8 de març, per fi vaig tenir bones notícies: estava embarassada. La veritat és que va ser un embaràs prou bo que em va permetre estar a tope fins l’últim moment. I avançant-se 3 dies a la data prevista, el 8 de novembre va néixer l’Olivia. I quin viatge més increïble, en tots els sentits!
Un dia em van dir una frase que m’ha quedat gravada: el part és l’únic procés fisiològic dolorós del qual guardes un bon record.
I quanta certesa hi ha! Quan els veus i els tens amb tu, t’oblides de tot.
L’Olivia amb 2 mesos
Escric això de matinada, amb la petita dormint als meus braços i penso en la sort que tinc de tenir-la amb mi. Encara ens estem coneixent i adaptant-nos a la nova vida juntes, hi ha dies i moments millors que altres… i la maternitat no és pas un camí de roses: ni ells venen amb manual d’instruccions ni nosaltres naixem sabent com maternar.Tot i tenir molt clar que volia ser mare, sovint m’envaeixen mil dubtes i moltes pors: sabré fer-ho bé? Estaré a l’altura?
Però si és cert que ho estic intentant fer el millor que possible, seguint el meu instint i que, al cap i a la fi, som i tenim tot el que ells necessiten. No només ha nascut ella, sinó que també ho he fet jo; perquè ser mare no és només canviar bolquers, escalfar biberons o gestionar rebequeries. Ser mare és canviar les teves prioritats, el teu temps i la teva forma de pensar per ells. És tenir una paciència infinita que ni tu sabies que tenies. És estimar sense límits. I penso que això és per sempre.
Nosaltres a casa estem enamorats i, ara que comença a somriure, està per menjar-se-la!!
Vull donar les gràcies a tots i cadascun dels membres de la Coral: per com es va rebre la notícia del meu embaràs, per com m’heu cuidat aquests mesos (i sempre!), per la rebuda que li heu donat a l’Olivia quan l’heu conegut i per estimar-nos tant!
El dia que vam celebrar els 200 programes de l’AdV vaig venir a fer una visita i, quan marxava, el meu pare em va dir: “com t’estima tothom a la Coral”. Quina sensació més bonica, i que bonic és saber que no ho estic fent malament del tot, oi? Quin orgull formar part d’una família que estima el que fa i que transmet valors tan imprescindibles.
Olivia, tot i que tu encara no ho saps, tens molta sort de formar part d’aquesta gran família!
Mireia Díaz
Cantaire de Mares i Pares