Menorca 30 d’abril – 4 de maig
Dijous dia 1
La Coral Sant Medir, més de 100 persones entre cantaires i acompanyants, s’embarca en una nova aventura. I mai més ben dit: se’n va a Menorca amb vaixell.
A les 20 h està convocat tothom que marxa en vaixell, ja que resulta que aquest dia juga el Barça a Montjuïc. La circulació està col·lapsada i les angúnies per arribar a temps es multipliquen però en el conjunt del grup, que es va engrossint amb l’arribada dels “passatges”, no impacta el desànim. Es comença l’aventura amb bon ànim i es veuen salutacions festives en la retrobada de cantaires familiars i amics.
És com ens té acostumats la Coral i el seu cercle de seguidors.
En aquest començament tenim un grupet de 6 persones que ho passaran malament, han de viatjar amb avió i els han cancel·lat el vol. La seva aventura ha començat amb mal peu. Finalment hi ha diferents sortides: qui s’uneix al vaixell, qui viatjarà al dia següent amb avió i qui es quedarà a terra i un altre dia serà.
Tornem al vaixell, la Lali reparteix sobres amb els passatges com aquell que reparteix els sobres de la setmanada (els més grans entendran el que dic). Busquem i localitzem els components del grup de viatgers que hi ha en cada sobre i compartim “camarot”, o sia cabina.
Ja som dins del Granada de la Transmet. Com es lògic, amb nosaltres viatgen altres persones però en els passadissos tan sols ens creuem entre nosaltres, som una munió.
Un cop tothom col·locat a les cabines arriba l’hora de sopar. Tota una nova experiència cadascú amb la seva carmanyola, entrepans, amanides… apareix al menjador a compartir taules. Després de les sobretaules, a dormir. El vaixell ja ha llevat àncores però a penes es nota el moviment.
Al matí ens desperten per megafonia quan està sortint el sol i estem entrant al port de Maó. Qui vol contemplar una albada especial puja a admirar l’entrada a un dels ports naturals mes llargs d’Europa, 6 km de llargada. Es fan fotos.
Ja som a Menorca, una illa petita que enamora. Visitada, conquerida i recuperada per espanyols anglesos, francesos, una altra vegada anglesos… Té uns 700 km2 de superfície i les dues ciutats més importants a cada punta, Ciutadella i Maó, a una distància de 40 km l’una de l’altra. Tradicionalment Ciutadella ha estat residència de clergues i nobles i Maó de militars. Això també es nota en els edificis de la ciutat, la Catedral i els palaus a Ciutadella i la Fortalesa a Maó.
Seguim. Dos autocars ens esperen per portar-nos a l’hotel, situat en una urbanització, Calen Blanes, de Ciutadella. Els desplaçaments els hem fet tots amb autocars petits o grans però ha estat una constant durant aquest dies.
Posant a la piscina de l’hotel per un diari local
Els apartaments ens els donaran a partir de les 12 h, per tant deixem les maletes en un espai reservat i anem a esmorzar, bufet obert, us ho podeu imaginar: hi ha de tot dolç, salat, cafès, infusions, xocolata, torrades, panets, pastisseria… i això serà cada dia.
Amb els autocars ens desplacem a Ciutadella i tenim fins a les 13 h per fer una visita lliure per la ciutat. Compres de records, passejos pels carrers i carrerons on podem contemplar el color dels palaus i cases d’un daurat típic de la pedra de mares i la miranda de la plaça d’es Born, enfocada al port antic.
Quan arriba l’hora, els autocars ens retornen a l’hotel i ja, ara sí, en reparteixen les claus dels apartaments.
Dinem en el menjador envoltat de vidriera que ens deixa veure el mar, encara que amb una pàtina de pols en suspensió que diuen que ve del Sàhara.
Fem una mica de descans i marxem a Lithica, un lloc inimaginable i fantàstic que s’ha recuperat per una associació que es dedica a fer actes culturals i organitza visites. Es una pedrera, com d’altres, però aquesta es espectacular, d’on s’ha tret la pedra de les edificacions dels pobles i ciutats d’aquesta illa. Actualment no estan actives i s’han integrat al paisatge omplint-les i cobrint-les, ja que la construcció s’ha modernitzat i ja no s’utilitza aquesta pedra, que és porosa, mal·leable i de color daurat, és la pedra de Marés.
El lloc es únic i impressiona veure les parets verticals de més de 30 m amb els senyals de les voladures per extreure la pedra. En un angle hi ha un escenari i el que és el pati de butaques és una esplanada que s’omple de cadires segons l’espectacle programat, tot això a l’aire lliure.
És el moment de trobar-nos amb la Coral Mitjanit, ells cantaran primer. Són uns 20 i canten com els àngels. La sonoritat del lloc és especial, té una acústica global.
No ens oblidem que anem acompanyats de tres musics de “renom” (a casa seva, perquè són molt joves), i que s’han integrat com si ho haguessin fet tota la vida. El pianista ara fa de fotògraf amb una naturalitat que no es fa notar i ell va fent.
La nostra actuació és veritablement com un assaig general i és aplaudida, però certament els cantaires no podem dir gaire com ens ha anat, ja que la projecció de la veu ha anat cap enfora, no ha quedat recollida i no ens hem sentit gaire entre nosaltres.
Un cop enllestit el concert, es fan fotos amb la presidenta i una artista i arquitecte, Leticia, l’ànima de l’entitat, i qui vol fa una passejada pel jardí mediterrani que acompanya la pedrera.
A les 20 h tanquen el recinte i nosaltres cap a l’hotel, ens espera una posta de sol atípica per a nosaltres perquè veiem amagar-se l’astre a dins de l’aigua. Sopar i a dormir. Ha esta un dia ple de novetats i el caliu i ànim de la colla és alt i festiu. Què ens espera demà?
Divendres dia 2
El programa d’avui es treure el nas per la platja i el Far de Cavalleria, conèixer Alaior i dinar en aquest poble, per després anar a Sant Lluís, on ens espera la Coral Mitjanit i fer el concert compartit a l’església.
Esperant els autocars s’ha organitzat un partit de futbol amb participants de tota mena, inclosa l’Anna Llombart i una petita estona en Ramon, els 3 músics i la penya que s’ha animat.
Seguidament l’horari s’ha complert fil per randa. A la platja de Cavalleria s’hi arriba per un caminet un xic accidentat i per arribar a l’aigua qui necessita un braç amic on recolzar-se el troba fàcilment. Alguns valents o valentes es mullen el peus i quelcom més.
El far es del 1857, la torre blanca de 15 m d’alçada està ubicada sobre un dels penya-segats més alts i impressionants de l’illa. Es troba a 94 m sobre el nivell del mar i té una aparença lluminosa de 2 llampades cada 10 segons. La llum del far és visible des de 22 milles nàutiques.
En aquest punt hi hem arribat amb 4 autocars de mida més xica, ja que la carretera on ha transitat és estreta i amb molts revolts.
Cap a Alaior hi falta gent. Un cop al municipi d’Alaior, els grups espontanis es disgreguen i fent visita del poble es busca lloc per dinar. És un poble costerut i tranquil, avui és divendres i no es veu ningú pel carrer, deu ser l’hora de dinar?
A les 16 h pugem als autocars, que tornen a ser de mida gran, i ens dirigim a Sant Lluís. Hem arribat i, anant pel municipi a la recerca de l’església, com a bons ciutadans per les voreres, realment cridem l’atenció, hi ha qui comenta que semblem una manifestació i que tan sols ens falten les pancartes de “Volem Cantar”.
A l’església fem l’escalfament i amics i familiars fan una passejada o es queden a observar-nos.
Els companys de la Coral Mitjanit ens té guardada una sorpresa i és la possibilitat de conèixer un joc molt antic i únic al món, la bolla. És semblant a la petanca però amb unes peculiaritats pròpies, és de procedència francesa i a França ja no s’hi juga.
La Coral Mitjanit també hi és i curiosament en aquesta segona trobada el clima entre una i l’altra coral és molt més amical. Ells actuen els primers i ens deixen amb un pam de nas, ens han regalat una peça hebrea que consta de 5 versos, cadascun més difícil que l’altre. Són uns cracks.
La nostra participació avui és més lluïda i els acompanyants músics poden demostrar el seu saber fer amb els diferents instruments que tenen al davant, ara és l’òrgan. Fem posar la pell de gallina amb l’Ave Maria de Caccini.
Per segona vegada cantem 2 peces conjuntament i això ens apropa més del que fins ara havíem aconseguit.
En aquest concert també hi ve públic del poble, ja que hem vist cartell pels carrers.
Tot plegat, una festa de música i bon ambient.
En acabar, la Coral Mitjanit ens convida a un súper refrigeri en un local cultural. A més de bones menges, moltes típiques d’aquí i cuinades per ells mateixos, la convivència és fantàstica, hi ha un caliu de germanor que a tots ens complau i pot ser que ens sorprengui per la facilitat com s’ha donat.
Obsequi de la Coral Mitjanit
De tornada, ja una mica tard, hi ha qui ja fa un sonet a l’autocar.
Dissabte dia 3
Comença el dia més clar i a les 9:30 h ens esperen els autocars.
Els desplaçaments són fàcils perquè l’organitzadora ho té tot molt ben lligat i el grup és molt puntual i responsable, es nota que es vol evitar crear problemes.
No ens hem d’oblidar d’una companya de viatge que és una súper mama i que va acompanyada d’una súper àvia que ens han regalat la companyia de la benjamina del grup, que amb sis mesos somriu a tothom i dona exemple de saber estar on toca estar.
Avui toca anar a Maó, la capital de l’illa, visitar-la lliurament i, després de dinar, retrobar-nos a l’Orfeó Maonès per a les proves de so, etc. En acabat, pujarem als autocars per anar a sopar al municipi d’Es Mercadal.
Amb tot això les relacions intra Coral de Sant Medir, familiars i amics cada cop són més cordials i no es nota que hi hagi grups de cantaires per edats o categories, durant les anades i tornades, temps i àpats lliures l’ambient és d’una gran família i tot flueix, és una experiència fantàstica.
Abans de disgregar-nos per Maó, qui vol fa una visita a l’Església de Santa Maria per conèixer un tresor, l’orgue. Ens en fan una explicació detallada i, el millor de tot, una demostració del seu esplèndid so. Ens conviden a cantar l’Ave Maria i seguidament l’Olga i la directora de la Coral Mitjanit ens regalen una peca clàssica a dues veus. Quantes sorpreses!!!!
Bé, doncs a visitar la capital. Com és d’esperar, tot passejant ens trobem amb companys del nostre viatge, ens creuem, saludem i seguim per camins diferents.
A dinar cadascú on li plau o pot, assaborir aperitius amb “la pomada”, ginebra Son Xoriguer amb llimona i gel o una cerveseta tradicional…
A les 16:30 h els cantaires fem cap a l’Orfeó Maonès i fem escalfament, proves de so i assaig general, tot plegat un xic cansat. A l’assaig s’incorporen la Coral Mitjanit per fer les peces conjuntes.
L’Orfeó té un bon pati de butaques i una bona acústica.
19 h concert. En aquesta ocasió ens estrenem amb A Little Jazz Mass. Bones sensacions. Les cançons conjuntes llueixen més i no oblidem que venim d’una experiència inimaginable amb el sopar d’ahir a la nit.
Cansats, tornem als autocars per anar a Es Mercadal, on ens espera un altre sopar d’excepció.
El menjador que ens han preparat fa molt de goig i ple de la nostra presència encara més. Durant l’àpat tothom para un moment per cridar, aplaudir i cantar “Tot el camp…” El Barça ha guanyat 1-2 contra el Valladolid.
És el moment dels agraïments i tot el menjador es torna un clam per als organitzadors, amics, familiars que ens acompanyen, músics, pencaires i cantaires i, per si feia falta alguna cosa, per l’aniversari dels 15 anys que complia una cantaire del grup de Joves.
Això s’acaba, tornem a l’hotel a les tantes i demà la meitat del grup marxem a les 6:30 del matí.
Diumenge dia 4
Aquest és el darrer dia de l’aventura a Menorca per a uns quants.
Amb lleganyes encara als ulls recollim les bosses de l’esmorzar que ens han preparat a l’hotel. Mirant de no fer remor, per no molestar els que dormen i tornaran al vespre, pugem a l’autocar que ens porta al port de Ciutadella.
Un cop passat el checking i en espera de pujar al vaixell, que avui es un ferry, ens disposem a esmorzar el que ens han posat a la bossa.
Pugem i la Lali ens indica quines són les nostres butaques, hi ha poca remor perquè, un cop col·locats, qui més qui menys dorm, llegeix o xerra en veu baixa.
Quan comença a moure’s es nota un balanceig que no es notava amb el Granada, però per als propensos al mareig és una bona noticia perquè és molt suau.
“Visto no visto”, arribem a Barcelona que són les 13:30 h. Cadascú amb la seva maleta baixem i ens espera un bus llançadora fins a l’estació d’arribada.
Els comiats són ràpids i fins a la propera!!!!
La resta, encara a Menorca, ens van explicant per WhatsApp que han estat a Toro i que després han anat a dinar a Fornells i ens van enviant fotografies del seu viatge de tornada en el ferry del vespre.
Imma Jeremias, cantaire