Havíeu interpretat alguna vegada el repertori del Llibre Vermell de Montserrat o és la primera vegada?
Sí, l’havíem interpretat. Ens van fer proposta per fer el Llibre Vermell amb tres corals i un grup de música antiga l’any 2006, el Lluís Calduch en va crear les cinc coreografies i vam fer diverses representacions entre els anys 2006 i 2007, i uns anys més tard vam tornar-ho a fer. Una d’aquestes vegades va ser a dins de la Basílica de Montserrat.
En aquest projecte, heu optat per reinterpretar danses tradicionals ja existents o heu desenvolupat coreografies completament noves?
Hem adaptat les coreografies que teníem a la música de la Dharma. Són cinc danses que es van crear fa vint anys a partir de punts i passos de dansa tradicional i tenint molt present la forma del ball rodó.
Quins recursos escènics i coreogràfics heu utilitzat per donar forma visual als cants del Llibre Vermell i transmetre’n l’essència a través de la dansa?
Una mica en la línia del que he comentat abans, la forma del ball rodó és molt present a cada una de les danses. Segons la informació que ens ha arribat del Llibre Vermell de Montserrat, les danses que possiblement feien els peregrins eren balls rodons. En l’actuació a l’Auditori els dansaires estan presents a l’escenari des de l’inici, ubicats en dos laterals de l’espai. De tal manera que música, cant i dansa són un tot, generant moviment d’entrada a l’espai per ballar i estant asseguts als laterals escoltant les cançons que no ballem.
Ha estat un procés més intuïtiu o molt planificat?
Inicialment, abans de res vam estar mirant els vídeos de les coreografies que teníem fetes i escoltant paral·lelament les cançons de la Dharma, anotant on podríem encaixar, si ens quadrava o no… anotant en quin moment podíem ballar i en quin no. I una vegada teníem clar on encaixava la dansa amb la música, als assajos amb els dansaires va ser més fàcil el muntatge i adaptar alguns moments coreogràfics, la veritat és que la feina feta pels dansaires ha estat excel·lent.
Com ha estat el procés de treball conjunt amb la Coral Sant Medir i la Companyia Elèctrica Dharma? Quins reptes i oportunitats ha suposat aquesta fusió de dansa, música coral i rock/jazz?
Ha estat un procés molt enriquidor. Vam tenir una primera trobada per parlar amb la Coral i veure el possible encaix i possibilitats de fer el Llibre Vermell amb la música de la Dharma, i si podríem adaptar-lo. Ha estat un treball d’equip, on cadascú ha estat treballant i van ser clau els assajos conjunts previs. Adaptar les danses a la sonoritat de la Dharma ha estat un procés que hem fet amb el mateix coreògraf que les va crear i això també ha estat molt gratificant per a tots.
Què té aquest projecte que el fa diferent dels que heu fet abans, com ara FARS o el Ball de Rams?
A l’espectacle FARS tot és de nova creació amb participació de tres coreògrafs, hi sorgeix una idea a partir de la qual es fa un guió i d’aquí es va treballant música, coreografia i disseny d’il·luminació. Hi ha un treball conjunt. El Ball de Rams és ja una tradició al barri d’Hostafrancs, una dansa popular que vam recuperar per al barri ara fa més de 30 anys i que no s’ha deixat de ballar cada any des de llavors.
Amb el Llibre Vermell hi ha un aspecte que és el fet de ballar amb música i cant en directe i això et manté sempre alerta a l’hora d’interpretar la dansa, ara, és molt gratificant i emocionant.
De totes les peces que heu ballat en aquest projecte, n’hi ha alguna que us hagi suposat un repte especial o que us hagi emocionat especialment?
Totes i cada una tenen el seu punt especial, no podria triar-ne una que emocioni especialment. Escoltant totes les cançons i danses, cada una té les seves particularitats i sonoritats i són especialment boniques i emocionants.
Agraeixo a la Teresa Agustí, directora artística de l’Esbart Ciutat Comtal, la seva disponibilitat i les seves respostes.
Leo Calopa
Cantaire Cor de Mares i Pares